El comunicador social i polític colombià parla de l’espai públic a Medellín i de les motivacions existents darrere de la seva transformació. Assenyala el fet de caminar pel carrer de qualsevol ciutat com el seu espai públic preferit.

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Jorge Melguizo al maig del 2011, quan va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar al debat «Medellín-Barcelona: dos models urbanístics en diàleg». Per a ell, «l’espai públic és el lloc de la igualtat, la convivència i la trobada».

Fou sota aquesta premissa que impulsà grans transformacions a la ciutat colombiana de Medellín, de la qual era aleshores el secretari de Cultura ciutadana. En fer-les, defensa, intentaren fer de l’espai públic un lloc on es reunís la diferència, en contraposició a la qualitat de negació i d’espai de la por que tenia a la ciutat –la qual es trobava físicament i socialment fragmentada–.

Pel que fa al seu espai públic preferit, Melguizo assenyala el fet de caminar per la vorera de qualsevol carrer, en especial aquells amples, ben enjardinats i amb bancs solitaris. Del carrer, n’evoca, també, el fet de «poder veure la gent caminar i caminar i caminar», així com la qualitat de «poder asseure-t’hi, simplement, a no fer-hi res».