La politòloga catalana parla de la importància de l’espai públic i de la necessitat de veure’ns a nosaltres mateixos com a éssers integrats en un medi més gran. 

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Montserrat Guibernau al març del 2015, quan la sociòloga va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per impartir-hi la conferència «Sobirania i Estat», dins el cicle «Debat de Barcelona 2015 - Prendre la paraula». La politòloga catalana creu que l’espai públic és important perquè és aquella àrea «on la gent comparteix els seus pensaments, duu els seus fills i filles a jugar, però també un espai de confiança entre les persones en un ambient específic».

Guibernau destaca, a més, que és un espai de trobada, «d’experiències personals, on no només et trobes amb els amics, sinó també amb gent nova: forasters, estrangers o turistes»; un espai d’on tots ens enduem una imatge, un record específic que convertirà aquest espai en especial.

Des d’un punt de vista més essencialista, afirma que «l’espai públic inclou la natura, i cal recuperar la simbiosi entre aquesta i la humanitat, l’experiència humana i el pensar sobre nosaltres mateixos com a éssers integrats en un medi més gran». Un medi on conviuen diferències sociològiques, però on també hi ha diferents aproximacions a la vida, un clima determinat i les diferents possibilitats que ofereix la vida en comú.

Finalment, Guibernau escull dos espais públics preferits. D’una banda, la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, on «durant el Carnaval, hi ha batalles de caramels massives entre la gent», una celebració de vida i llum, plena de color. D’altra banda, escull també la Piazza della Signoria de Venècia, on «la combinació entre el mar, la plaça, la música i els diferents tipus de persones que comparteixen l’espai ofereix una imatge que automàticament em fa feliç».