Estat previ
Tot i la seva posició cèntrica, adjacent a l'Eduskuntatalo [Parlament finlandès] i a l'Estació Central de Hèlsinki, Kamppi era fins no fa gaire un districte poc consolidat. El seu nom deriva del mot suec Kampen [batalla] perquè el segle XIX, durant l’ocupació russa de Finlàndia, era una àrea militar amb casernes i camps d’entrenament. Després de l’ocupació, la zona despoblada allotjà, durant uns anys, el mercat jueu de Narinkka, que fou clausurat el 1929. Amb motiu dels Jocs Olímpics del 1940, s’hi va construir l’emblemàtic Tennispalatsi, que poc després esdevingué el centre cultural i recreatiu més important de la ciutat i, durant els anys vuitanta, amb la construcció del metro de Hèlsinki, s’hi va obrir una de les seves 17 parades, contigua a la de l’Estació Central de Ferrocarril.Malgrat aquestes aportacions, l’any 2002, el centre de Kamppi continuava sent una gran esplanada poc estructurada i envaïda caòticament per desenes d’autobusos que donaven servei a l’estació ubicada en una de les antigues casernes militars. Mentre que aquest edifici era massa reduït per la intensitat del seu flux de passatgers, l’esplanada era una enorme extensió rectangular de 450 metres de llargada per 120 metres d’amplada on es creuaven perillosament autobusos i vianants.
Objecte de la intervenció
L'any 1999, l'Ajuntament de Hèlsinki es va decidir a posar ordre a la zona, recuperant-la exclusivament per als vianants i optimitzant els fluxos generats per l'estació d'autobusos. D’aquesta manera es va endegar una de les obres més ambicioses i complexes de la història de Finlàndia. Amb una inversió de 150 milions d’euros, es va construir un gran complex nodal subterrani que allotjava, en una superfície de 54.000 metres quadrats, una nova estació d’autobusos i de metro. A la cota de carrer, l’esplanada fou parcialment ocupada per noves edificacions, cosa que va generar una successió d’espais públics amb proporcions més controlades i alliberats del trànsit d’autobusos.Descripció
Un nou edifici de sis plantes d'alçada, que allotja un centre comercial i recreatiu, divideix l’antiga esplanada formant dues places comunicades pel carrer Salomonkatu. La plaça del costat sud-oest queda emmarcada, d’una banda, per l’emblemàtic Tennispalatsi i, de l’altra, per una nova tríada d’edificis destinats a residències i oficines. A l’extrem oposat de l’antiga esplanada hi ha la plaça de Narinkka, recinte quadrat d’uns 80 metres de costat i batejat així en memòria de l’antic mercat jueu de Kamppi. Un dels fronts d’aquesta plaça està constituït per la caserna militar que havia allotjat l’estació d’autobusos i que ara conté un nou centre cultural. Tant les dues noves places com el carrer Salomonkatu i els tres carrers transversals que hi conflueixen són espais públics reservats exclusivament als vianants i constitueixen, de fet, la coberta d’una gran terminal d’autobusos soterrada.Els autobusos accedeixen a l’estació a través de rampes situades als caps d’aquests carrers, de manera que, com en un aeroport, a tota la zona de la intervenció, la circulació dels vehicles mai no coincideix amb la dels vianants al mateix nivell. L’accés d’aquests darrers a l’interior del complex s’efectua a través de l’edifici central. Al primer nivell del soterrani hi ha la terminal d’autobusos locals, que comuniquen el centre de Hèlsinki amb la seva àrea metropolitana. Un nivell per sota, trobem la terminal d’autobusos de llarga distància, un aparcament públic i una gran zona logística de mercaderies. Totes les zones d’espera i circulació per a passatgers estan tancades en espais climatitzats que reben llum natural a través de grans claraboies obertes al paviment de les places. A més, a tots aquests espais, uns grans vitralls ofereixen contacte visual directe amb les plataformes d’accés als autobusos. Tot el complex està pensat per a fer còmoda la circulació de persones discapacitades o carregades amb equipatge. A més, els recorreguts i les portes d’accés a les plataformes estan senyalitzades amb relleus que poden ser llegits amb els dits o amb un bastó. Per últim, a 30 metres de profunditat [15 sota el nivell del mar], trobem l’estació de metro de Kamppi, que ha estat reformada per tal d’integrar-la completament al nou complex.
Valoració
A l'hora de qualificar aquesta obra ingent com a espai públic, no poden passar desapercebudes la seva condició d'espai tancat i edificat ni la notable presència de superfícies comercials i privades. D'una banda, però, sota el rigor del clima finlandès, es pot entendre amb facilitat la necessitat de disposar d'espais públics coberts i climatitzats que complementen, a l'hivern, les superfícies a l'aire lliure del complex. De l'altra, la proporció de superfícies privades, a més de suposar una preciosa contribució econòmica al finançament de la intervenció, no dilueix el protagonisme del transport públic en tota l'operació. La convivència del sòl públic amb el privat, característica del fet urbà i que es dóna normalment en el pla de la juxtaposició, es dóna aquí en l'eix de la superposició. Aquesta inversió comporta costoses conseqüències estructurals però allibera grans quantitats d'espai lliure i enriqueix substancialment els fluxos vitals que conflueixen en els seus diferents nivells. A més, aquesta estratègia parteix de la concepció d'una estructura cívica que precedeix la parcel·lació de la propietat. Així, en sintonia amb les primeres utopies urbanes de la modernitat, el complex de Kamppi sintetitza un fragment de ciutat vertical on allò públic i allò privat segueixen la pauta d'una gran simfonia estructural.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
