Estat previ
El 1914 l'enginyer industrial André Citröen (1878-1953), d'acord amb el govern francès, instal·là una gran fàbrica a l’antiga Plaine de Grenelle per a la provisió de tot l’avituallament necessari en la indústria de guerra (55.000 projectils diaris). Acabada la primera guerra mundial, l’industrial decidí reconvertir la fàbrica a la producció en sèrie d’un automòbil popular. (El 1919 fundà la Societé Anonyme André Citröen i llançà el primer model de 10CV, tipus A.) Passat el temps i obsoletes les antigues instal·lacions, el 1970 l’Ajuntament va adquirir 23 ha dels antics terrenys industrials per crear, el 1979, la nova ZAC Citröen-Cevennes, amb 2.500 habitatges.Objecte de la intervenció
El programa de la ZAC ja preveia inicialment un gran parc de 14 ha obert al Sena i entès com l'equipament més important d'aquesta zona i element central de la seva composició. Al nord i a l'est, el parc havia de connectar amb barris nous i altres d'existents; al sud calia incorporar equipaments terciaris i hospitalaris, i a l’oest s’obriria directament al riu gràcies al soterrament de la circulació i la transformació en viaducte de les vies fèrries del RER C. Per tal de definir el que havia de ser el parc, el 1985 l’Ajuntament de París convocà un concurs internacional de projectes, en el qual s’establí clarament un seguit de premisses a tenir en compte sobre la unitat d’imatge del parc i la relació amb el barri que l’envolta.Descripció
El parc, amb una planta molt geometritzada semblant a una lletra X, s'estén mitjançant un joc de desnivells des del centre fins a la mateixa ribera del riu. La part central (11 ha) inclou una àmplia esplanada en suau declivi, tancada per dos hivernacles monumentals, un gran parterre rectangular i una sèrie de nivells successius que davallen fins al marge del riu. A l’extrem més allunyat del riu (com si fossin les aspes superiors de la X), hi trobem l’anomenat Jardí Negre (molt boscós i atapeït, amb un buit central) en contraposició al Jardí Blanc (molt mineralitzat i clar, amb un espai central ple). Aquesta oposició torna a aparèixer al bell mig del parc central. Al nord-est de la gran diagonal (des del Jardí en Moviment travessant el Jardí Blau, el pati central, la plaça i els peristils vegetals fins al Jardí Negre), s’estén una zona molt enjardinada on destaquen els Jardins Serials (petites parcel·les –de caire intimista– disposades en sèrie). A l’altra banda, hi sorgeix una zona més mineral amb una gran presència arquitectònica (torres, nimfeus de granit i el gran canal d’aigua). Finalment, a l’eix central del parc trobem un immens parterre verd des del qual es pot accedir caminant directament fins a la ribera de la Sena. En definitiva i atesa la complexitat i originalitat del projecte, podem parlar de quatre conceptes presents: natura, moviment, arquitectura i artifici.Valoració
Juntament amb el parc de la Villette es tracta d'un dels parcs més grans construïts a París al darrer quart de s. xx, que ha esdevingut un espai singular amb una personalitat molt definida que –alhora– s'integra dins la successió d'espais verds tradicionals que voregen el Sena: Tuileries, Esplanade des Invalides, Champ-de-Mars, Trocadéro, etc. Però sobretot es tracta d'un gran equipament amb una vocació prioritàriament local, molt freqüentada també per la resta de ciutadans, ja que parlem d'un pulmó verd de 14 ha al sector sud-oest d'una de les ciutats més denses d'Europa. A més a més, el parc André-Citröen, molt conegut i publicat arreu, també ha estat sovint criticat per les seves mateixes qualitats: un espai massa contemplatiu, mineral i recollit; un teatre del paisatge no apte per a l'estada, el confort i la relació.Albert García Espuche, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
