Estat previ
La Villette havia estat sempre un lloc de pas i d'intercanvi. Al segle XVIII, esdevingué punt de trànsit obligat de les mercaderies que circulaven per les carreteres a Flandes i Alemanya i, al segle següent, la canalització de les aigües de l'Ourcq i la construcció del gran dipòsit d’aigua potable de París, així com també l’obertura dels canals Saint-Denis i Saint-Martin, la convertiren en un centre de comunicacions comercials i industrials que assolí l’apogeu el 1852, amb l’arribada de la línia de ferrocarril. Però el seu destí quedà marcat quan el 1867, dins el pla de reorganització de la ciutat dirigit per Haussmann, el lloc allotjà els grans escorxadors municipals i mercats de bestiar que s’hi mantingueren fins al 1974, data del tancament definitiu de tot el complex. A partir d’aquest moment, s’obre un període de reflexió sobre quina pot ser la nova utilització d’aquest antic espai industrial al centre d’un barri popular.Objecte de la intervenció
El 1979 es constituí l'Établissement public du parc de la Villette, que s'encarregà del condicionament del lloc segons les directrius marcades: crear un parc urbà, obert a tots els públics, que havia de posar en relació un museu nacional de ciències i tècniques i un auditori. Més tard, el projecte es definí encara més amb la construcció d'una Cité de la Musique (Ciutat de la Música) que incloïa el museu de la música i el conservatori.Es tractava de definir un nou tipus de parc amb un fort contingut programàtic d'edificis públics, un parc de nova generació que fos alhora un dels més grans espais verds de París, servidor de tota la metròpoli i, per aquesta mateixa raó, un gran equipament cultural, un "complex cultural polivalent", un veritable parc cultural urbà a l’aire lliure.
Descripció
La zona verda del parc, de 35 ha, ha estat concebuda per posar en relació els dos pols culturals bàsics del conjunt, la Cité des Sciences et de la Industrie (Ciutat de la ciència i la indústria) i la Cité de la Musique. Per travessar el parc s'ha creat un sistema d’eixos que el recorren en tota la seva extensió i posen en comunicació els diferents equipaments culturals del conjunt. Així, la galeria de La Villette, caracteritzada per la seva coberta ondulada, recorre tota la longitud del parc i permet de relacionar els dos pols culturals abans citats; la galeria de l’Ourcq, perpendicular a la primera, discorre paral·lela al canal del mateix nom, que creua el terreny de l’actual parc com feia des de la seva obertura al segle XiX. Al costat d’aquests dos eixos rectilinis, un camí serpenteja al llarg de 3 km la superfície del parc i permet una passejada per l’interior de La Villette que va descobrint diversos punts de vista i un seguit de deu parcs temàtics, creats tant amb elements construïts com amb elements naturals: el jardí dels miralls, el jardí dels vents i les dunes, el jardí dels bambús, el jardí del dragó etc. Per tot aquest espai, petits edificis vermells de formes diverses, denominats folies, versió contemporània de les glorietes, van puntejant el parc, i són, clarament, l’aposta arquitectònica més original i visible del projecte. A més d’aquests múltiples jardins, àrees de joc i activitat, dos amplis espais verds, la prairie du cercle i la prairie du triangle, constitueixen dos espais oberts per al descans dels visitants.Prop de la Cité de la Musique cal destacar la presència de la més gran edificació conservada de l’antic conjunt industrial, la Grande Halle, destinada a tota mena d’esdeveniments culturals.
Valoració
La Villette és un complex únic al món on s'han associat 55 ha de natura i arquitectura, lleure i cultura, i és alhora el més gran espai verd de la ciutat de París.És considerada el prototipus de parc del segle XXI, on tenen cabuda els diferents components del lleure urbà contemporani: activitats culturals de diversa naturalesa en un marc amb vocació d'espai verd.
La creació de La Villette ha participat d'una política més general a escala metropolitana que intenta reequilibrar la ciutat de París cap al sector oriental i, en aquest sentit, ha acomplert un clar paper reestructurador d'una zona de transició entre el municipi i la perifèria, fins fa poc molt abandonada.
[Darrera actualització: 02/05/2018]
