Estat previ
El desenvolupament urbanístic de Porto do Son, municipi de la Corunya, al nord-oest d’Espanya, ha estat condicionat per la seva ubicació com a port natural. Històricament, la platja del municipi, coneguda com la platja de Cruceiro, s'estenia fins als edificis del nucli antic i reflectia els vincles del poble amb les activitats pesqueres. A mitjan segle XX, les necessitats del port van canviar: requeria més espai i un calat més profund, fet que va provocar modificacions, com terraplens i la construcció de dics que van desplaçar la línia original de sorra. A la vegada, l'espigó construït l'any 1980 va modificar el paisatge en crear un parc que allunyava la platja del poble. També es va fer un passeig amb un mur per evitar l'acumulació de sorra, però la façana marítima patia una mala integració d’usos i conflictes espacials. Des de llavors, malgrat mantenir la seva estructura històrica, la zona ha sofert canvis significatius, com l'ampliació del port i la incorporació d'una carretera d'accés, mentre que grans blocs d'habitatges i aparcaments han interromput la connexió amb el mar.
Objecte de la intervenció
El treball tenia un doble objectiu que respon a la diversitat del front marítim de Porto de Son. Per una banda, implementar un sistema de dunes controlades amb vegetació autòctona entre el parc i la platja per naturalitzar un front marítim anteriorment dominat per una franja urbanitzada de paviment i un mur, i, per una altra, millorar l'accessibilitat a la platja i resoldre els conflictes entre l'activitat portuària i la creixent activitat comercial i residencial.
A la zona de renaturalització, la sorra havia envaït el parc durant anys, fet que va provocar la demolició del passeig entre els dos espais. El projecte es va centrar a crear un terreny de transició que actués com a element de protecció i connexió, i es va identificar la duna com la millor solució per harmonitzar l'espai.
A la zona urbanitzada i del port, el projecte pretenia millorar l'accessibilitat a l’aigua i resoldre els conflictes entre l'activitat portuària i la creixent activitat comercial i residencial. Juntament amb la urbanització de l'avinguda, s'inclou la construcció d'un nou Centre de Serveis Portuaris.
Descripció
Davant del parc i la platja es va reconstruir la morfologia d'un sistema de dunes mitjançant la deposició de sorra fina sobre muntanyes en dues files escalonades. A la base, es van instal·lar recaptadors de vímet que permeten que la duna creixi i es consolidi. Es van plantar espècies natives de les dunes, com l’Ammophila arenaria, per estabilitzar-les amb el pas del temps i crear un equilibri dinàmic. La nova duna, com a espai de transició, requeria un accés ben pensat, per això es van construir tres passarel·les de fusta que connecten els espais urbans i el parc.
Al front urbà, el disseny busca crear un espai cohesionat que restaura la connexió entre el centre històric i el port, tot separant la carretera principal de la façana marítima. A prop del mercat, una estructura de fusta evoca antics assecadors de xarxes i serveix per a activitats diverses. També s'han afegit dues superfícies –una de pedra i una altra amb terra i arbres– i un camí que continua fins a una zona d'aparcament i el nou Centre de Serveis Portuaris, dissenyat per crear un mirador cap al Monte Louro.
Valoració
Aquest projecte se centra en la recuperació ambiental d'una costa on l'arquitectura harmonitza espais públics amb diferents graus d'urbanització i respecta un entorn costaner en constant evolució. La restauració d'un sistema de dunes actua com a transició natural entre la platja, el parc i el centre urbà, reconeixent així la fragilitat del substrat. Aquest petit tram de costa ha esdevingut un catalitzador de canvis més amplis que han millorat la qualitat ambiental i la connexió amb la platja. El projecte ha despertat en els ciutadans la consciència sobre la importància del seu espai públic i el contacte amb el mar. A través del replantejament de l'accés al centre, amb el mirador de Cruceiro i un espai central que s'estén cap a la platja, el projecte culmina en la reconstrucció d'un voral costaner que havia perdut els seus punts d'interès, redefinint així la identitat del front marítim.
[Darrera actualització: 30/10/2024]
