Estat previ
A Mokotów, un dels districtes centrals de Varsòvia, en una zona de ràpid creixement residencial, trobem el parc de l’Aixecament de Varsòvia. Aquest turó es va originar com un abocador de les runes de la ciutat destruïda durant la Segona Guerra Mundial. L’espai va estar en ús des de finals dels anys 1940 fins a mitjans dels anys 1960, i durant aquest temps l’abocador es va transformar gradualment en un turó artificial que arribava a una alçada de 35 metres sobre el terreny pla i pantanós circumdant. Durant la dècada de 1970, el turó es va cobrir de vegetació espontània, un «bosc» ruderal.
Als anys 90, al cim del turó i a iniciativa d'un dels participants de l'Aixecament de Varsòvia, es va erigir un monument commemoratiu dels símbols del moviment de resistència polonès durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta proposta modesta, que va precedir el relat oficial de l'estat, va convertir aquest lloc en un espai per a les commemoracions anuals de l'Aixecament de Varsòvia.
Així i tot, això no va canviar la percepció pública del turó, que es considerava un lloc de difícil accés i insegur. Durant dècades, aquest lloc va ser una zona degradada, un terreny contaminat, un erm reclamat pels veïns.
Objecte de la intervenció
Responent a la proposta dels veterans de l'Aixecament que van engegar aquesta iniciativa de transformació, aquest espai havia de convertir-se tant en un lloc de memòria com en un espai de recreació diària per als residents dels nous blocs de pisos que sorgien al seu voltant. A més, es volia posar èmfasi en l'autenticitat històrica d'aquest lloc i la seva connexió amb el gran esforç col·lectiu de la reconstrucció de Varsòvia després de la guerra. Un dels objectius era cridar l'atenció sobre els mètodes de reutilització dels materials de construcció de l'època, implementant una tecnologia de reciclatge: el formigó de runes. També era una prioritat preservar la vegetació invasiva i ruderal existent, que jugava un rol important a l’ecosistema de la ciutat. Un estudi de BioBlitz realitzat amb els residents va demostrar una baixa biodiversitat al turó, de manera que calia enriquir aquest hàbitat connectant-lo amb els corredors ecològics. Un objectiu secundari era aconseguir que els usuaris apreciessin l’estètica del reciclatge present al projecte i que en valoressin l’autenticitat.
Descripció
Les intervencions es van centrar en l'adaptació de l'àrea del turó a les necessitats de tots els usuaris, cosa que, a causa del terreny complex, va requerir la introducció de passarel·les i la construcció de barrancs artificials. Amb l'ajuda d'especialistes, es van fer servir tecnologies per a fer formigó amb runes. Els pendents dels barrancs resultants de la transformació realitzada recorden les capes geològiques d'un turó antropogènic i, de fet, són un registre del treball manual diari dels treballadors que les han fet. Es va dotar el projecte de característiques recreatives que van permetre crear nombroses àrees de descans i passeig, incloent-hi un parc infantil.
Pel que fa a la intervenció vegetal, l'esquema de plantació es va desenvolupar en col·laboració amb un especialista en fitosociologia. El punt de partida va ser una anàlisi dels processos naturals iniciats per espècies pioneres i invasores, seguit d'un modelatge posterior cap a nous ecosistemes. Com a part del projecte educatiu i de divulgació, juntament amb un historiador i un educador de la natura, es va implementar una exposició a l'aire lliure dedicada a la reconstrucció de Varsòvia i al nou tipus de paisatge generat.
Valoració
Aquest parc és un testimoni clar de la reconstrucció postbèl·lica de Varsòvia i a la vegada té el valor d’anticipar-se als criteris actuals de l’economia circular. Per una banda, el projecte ha reforçat el sentit de pertinença de la ciutadania a aquest lloc, que ara en coneix millor la història i pot apreciar estèticament el sentit de l’aprofitament de la runa que va donar lloc al turó, i per una altra, proporciona una nova zona verda a la ciutat que és resilient al canvi climàtic gràcies a les estratègies de gestió del paisatge i a l’aprofitament de la natura que de manera espontània ha crescut al turó, cosa que a més n’ha reduït els costos de manteniment. L’obra final ha millorat els accessos al parc, facilitant-ne l’ús i augmentant la sensació de seguretat dels usuaris. Per tot això, la intervenció ha millorat significativament la qualitat de vida dels residents i ha enfortit la seva identificació amb el turó, reforçant així el sentiment de comunitat.
[Darrera actualització: 04/11/2024]
