Estat previ
Els albergs per a gent sense llar acostumen a formar una infraestructura pública invisible en l’entorn urbà. Aquest és el cas del refugi nocturn per a persones sense llar del barri de Pantelimon, a Bucarest, concebut fa més de quinze anys com un espai de refugi temporal. Ubicat a la perifèria de la ciutat, en un carrer tancat a prop d’un mercat temporal, el terreny presenta problemes per construir-hi ja que conté material de demolicions que van succeir a la ciutat durant la dècada de 1980. L’espai que hi ha al voltant té poca infraestructura per a vianants i l’empresa privada propietària del terreny que queda a l’altra banda del carrer va construir una tanca alta i opaca que contribueix a la marginalització de l’àrea.
Tot i no estar adaptat per a habitatges de llarga durada, alguns dels seus residents l’utilitzaven com a tal des que es va obrir.
Objecte de la intervenció
L’associació Atelier Ad Hoc Arhitectura va iniciar el projecte després d’haver aconseguit una subvenció del col·legi d’arquitectes del país el 2017, en un esforç per millorar les condicions de vida en relació amb la infraestructura social de la ciutat a partir de la investigació i la pràctica sobre la informalitat i l‘habitatge a l’espai públic.
Durant el procés es van dur a terme converses amb l’administració local responsable del refugi nocturn i amb les persones que l’habitaven. Després d’observar i parlar amb els residents, es va constatar que, davant la falta d’una llar, entre ells es desenvolupava una xarxa de recolzament per construir un perímetre de seguretat i proporcionar espais per a les seves necessitats bàsiques. Les xarxes construïdes els ajudaven a crear un sentit de pertinença, a sentir que formen part de la societat.
L’objectiu de la intervenció era redefinir el llindar de l’alberg, emprant-hi els recursos espacials i humans disponibles existents per millorar les condicions de vida i la xarxa local de les persones sense llar que hi viuen. El projecte pilot va comptar amb un pressupost de 10.000 euros i es pretenia que fos aplicable a diverses tipologies d’albergs de la ciutat.
Descripció
Com a resposta a la presència excessiva de tanques i a la falta d’espais públics inclusius a Bucarest, es va proposar una nova forma de llindar format per 48 unitats d’emmagatzematge, un punt de recol·lecció de recursos del veïnat, un espai cobert i una jardinera. L’equipament amplia i completa el restrictiu horari nocturn del refugi i permet als usuaris accedir als efectes personals durant tot el dia (cosa que no passa dins el refugi) al transformar el límit de la propietat existent d’un objecte de separació a un espai que es defineix contínuament a través del seu ús quotidià.
Amb la substitució del tancat, el límit de la propietat s’utilitza com un espai de mediació i negociació, fet que qüestiona el carrer i el seu paper com espai públic i l’alberg com a infraestructura pública. La intervenció incideix tant en les rutines internes de l’alberg com en les activitats que realitzen els habitants i veïns en els espais públics exteriors.
Valoració
El projecte transforma una situació marginal, tant des d’un punt espacial com social, en un indret d’usos múltiples, a la vegada que millora les condicions de vida del refugi nocturn redefinint-ne el límit i substituint la tanca. La intervenció crea una infraestructura d’espai públic dissenyada per a una comunitat marginal oberta al veïnat a través de la interacció quotidiana.
Si bé el projecte no resol la situació dels habitants, a través de la construcció, la gestió i la utilització, es gestionen millor les necessitats individuals i la responsabilitat col·lectiva de les persones sense llar. La intervenció canvia la imatge i la percepció dels seus habitats oferint possibilitats de compartir i interactuar.
[Darrera actualització: 17/05/2023]
