Estat previ
El projecte se situa en una antiga caserna militar del districte 13 de París que no havia patit alteracions des de finals del segle XIX. Al centre del conjunt s’hi troba l’antic pati d’armes envoltat per dos edificis importants, cadascun amb un cos central amb ales. Construïts amb carreus, runes i maons, aquests dos edificis compten amb una estructura de fusta i coberta de pissarra. La topografia del terreny presenta una zona plana entre el pati d’armes i el bulevard de Port-Royal, i diferents pendents pel que fa a la resta de carrers circumdants.
El conjunt va evolucionar durant la segona meitat del segle XX amb l’enderrocament dels edificis que hi havia davant del bulevard de Port-Royal i la Rue Saint-Hippolyte i la construcció de dos volums nous que mantenen la composició de l’eix nord-sud. Al cantó de la Rue Saint-Hippolyte, hi ha un aparcament de dos plantes sota l’edifici que sobresurt al pati.
Objecte de la intervenció
La caserna de Lourcine s’ha modificat considerablement, però manté la seva forma original al voltant de l’antic pati d’armes i del seu gran eix nord-sud. Els dos edificis militars s’han conservat tant pel que fa al seu volum com pel que fa a gran part de la seva distribució interior.
Els plànols de rehabilitació inclouen la instal·lació d’una part de la Facultat de Dret de la Université de Paris I, amb una biblioteca, un amfiteatre, aules i oficines.
El desafiament principal d’aquest projecte consisteix en preservar un patrimoni valuós, testimoni de la història urbana del barri, adaptant-lo a les noves funcions previstes.
Descripció
Concebut com una geografia interior, el projecte connecta diferents nivells topogràfics mitjançant plecs del terreny i pendents suaus. Es restaura la funció urbana estratègica de la plaça central, un lloc on els fluixos convergeixen i se separen, on cal preservar la coherència del lloc evitant conflictes entre diversos usuaris. A la plaça hi apareix una zona de recepció per intentar orientar els usuaris, fet que permet afegir valor al centre, tant a nivell paisatgístic com funcional.
Valoració
La nova plaça permet que un espai de gran concurrència es converteixi en un espai amb identitat que acull una gran diversitat d’usuaris. Aquesta convivència, aconseguida a través d’una nova topografia que resol les diferències de cotes i una composició clara, és un dels atributs desitjables de tot espai públic. Tres anys després de la seva finalització, la plaça s’ha convertit en un punt de trobada per a estudiants, vianants i passejants que s’asseuen a les escales quan fa bon temps.
Les copes dels plàtans existents i els arbres plantats creen un microclima agradable i emfatitzen les perspectives i la continuïtat de l’espai. Els arbres formen un patró vertical que, en molts sentits, constitueix la identitat mateixa de la plaça.
[Darrera actualització: 15/11/2022]
