Estat previ
L’àrea d’intervenció on es troba actualment el Terzo Giardino és un marge del riu Arno que havia estat abandonat i sense ús durant un període de cinquanta anys. Una de les raons principals d’aquest abandó està relacionada amb una qüestió de caràcter emocional que es remunta al 1966, quan una gran inundació va provocar que tota la ciutat s’allunyés del riu. Des d’aleshores, el lloc, com també altres indrets al llarg de l’Arno, van perdre la seva funció de connexió de la vida urbana amb la natura i el curs fluvial. S’hi van afegir altres raons de caràcter econòmic i cultural i el resultat en va ser que va caure en l’oblit malgrat la seva posició estratègica i de panoràmica primordial respecte al centre històric de Florència. Tan sols els encarregats municipals havien estat actuant sobre l’àrea per raons de seguretat controlant la vegetació espontània que anava creixent en l’espai. D’alguna manera, la situació d’abandonament havia afavorit una mena de reserva natural de forta centralitat, un lloc on plantes i animals se sentien lliures per habitar-lo sense que la vida de la ciutat els pertorbés.Objecte de la intervenció
El projecte parteix d’una estructura de camins que s’obren pas retallant la vegetació espontània del marge de ribera amb la voluntat d’aprofundir en la relació d’una naturalesa salvatge dins el marc d’una ciutat monumental. El nom «Terzo» (tercer) s’inspira directament en el manifest Third landscape del paisatgista francès Gilles Clément, en defensa d’una política d’ecologia humanista que posa en valor els terrenys negligits i sense cap ús. L’obra vol obrir-se vers una bellesa diferent, caòtica, precisament, una tercera bellesa en harmonia amb els canvis estacionals, la qual es confronta amb la «primera bellesa», mesurada i decantada històricament del Renaixement. Les referències projectuals són els jardins botànics antics, com és el Giardini dei Semplici de Florència, inaugurat el 1545, i, en general, la tradició italiana de jardineria.
Com si fos una metàfora del manifest de Clément, l’esforç per posar en diàleg una naturalesa no humanitzada amb el patrimoni cultural de Florència, tant material com immaterial, va aixecar crítiques en considerar que el llegat històric, un dels temes clau dins la ciutat, havia d’involucrar també l’art contemporani. L’aposta plantejada era que la vegetació espontània segueix el ritme de la vida quotidiana i es considera integrada en el transcurs històric si s’accepta que la diversitat i els canvis formen part del progrés cultural.
Descripció
El projecte ha adoptat la mateixa metodologia utilitzada per l’ajuntament en el manteniment dels marges del riu Arno. Però es va fer la petició que els tractors només marquessin els camins sense tallar tota la vegetació. D’aquesta manera, es va crear un disseny dividit en dues parts, una zona regular feta de parterres i visible des del carrer Lungarno Serristori, i l’altra, propera al riu, les anomenades stanze, un seguit d’estances alternades de tant en tant amb un banc fet de pedra local o amb arbres que hi fan ombra. Les estances han estat modelades com a artefactes plens de vegetació salvatge, per amagar-se del teixit urbà i retrobar la natura, alhora que permeten la contemplació de la ciutat monumental de l’altre costat de l’Arno. El cost, doncs, de l’actuació va requerir un pressupost baix i el manteniment es pot anar fent periòdicament en la meitat d’una jornada. Durant l’hivern i part de la tardor, l’àrea es troba parcialment inundada i només hi ha una sola via per poder passejar fins al pont. Per contra, a la primavera i l’estiu, els usos canvien i els espais més a prop del riu serveixen per refrescar-se durant els dies càlids d’estiu.Valoració
Des del 2012 Terzo Giardino ha demostrat la seva capacitat d’anar canviant la seva relació amb la ciutat. Al principi, l’obra va ser destruïda per la gestió municipal, atesa una mala comunicació entre els serveis interns, però actualment ha estat reconeguda per l’administració pública com una intervenció sostenible que ha entrat a formar part de la seva política general d’activitats. A la vegada, World Wildlife Fund (WWF) l’ha senyalat com un lloc d’interès públic a protegir per a la migració d’ocells. El nou indret ha estimulat un debat creixent entre científics, polítics, artistes i altres persones implicades en la qüestió de la sostenibilitat per atiar una nova consciència al voltant dels usos del paisatge fora dels espais comercials més concorreguts. Gradualment, dia a dia, s’està convertint en un espai dels ciutadans de Florència per amagar-se dels principals circuits turístics, i apreciat pels qui busquen nous punts de vista urbans.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 24/10/2020]
