Estat previ
Postblock és el nom d’una de les illes de cases del centre de Berlín delimitada pels carrers Leipziger, Wilhelm, Zimmer i Mauer, a prop de la plaça Postdamer. La forma urbana actual de la zona està marcada per una densitat notable d’edificis i de vestigis que són el testimoni del desenvolupament de la ciutat des del segle XVIII, però, especialment, dels efectes del drama històric viscut al llarg de bona part del segle XX. En els laterals més pròxims a l’illa encara es poden veure les restes del mur que va dividir la ciutat entre els sectors oriental i occidental del 1961 al 1989, i en el lloc on estava situat el quarter general de la Gestapo ara hi ha el centre anomenat «Topografia del Terror». Just a la cantonada oposada, el famós Checkpoint Charlie.
A l’interior de l’illa del Postblock, l’antiga oficina de correus imperial, avui reconvertida en el Museu de Comunicacions de Berlín, es troba a la cantonada nord-est, mentre que l’espai buit tot al llarg del seu costat occidental representa allò que s’ha anomenat a Berlín la «ciutat residu» del període posterior a la caiguda del mur, és a dir, un conjunt de terrenys heterogenis que han afavorit fractures urbanes caracteritzades per combinar escales antagòniques amb usos intersticials. Però, malgrat el seu abandó, a Postblock van anar apareixent diverses activitats temporals i construccions lleugeres.
Objecte de la intervenció
El projecte es va proposar mostrar la bellesa i les oportunitats que oferia aquest «residu» urbà abans que l’illa de cases no fos definitivament reconstruïda. Calia fer, doncs, una intervenció temporal i de pressupost baix, que fos adequat per poder organitzar la memòria col·lectiva i, per tant, les funcions i els símbols de l’espai urbà amb un sentit renovat. La primera decisió va ser aplicar un filtre negre per aconseguir una plataforma neutra —segons els autors, les coses que no són importants caldria que fossin literalment engolides— i, d’aquesta manera, il·lustrar el potencial de la diversitat d’elements que conté el lloc per conduir la mirada dels transeünts vers la realitat de Berlín. La lliçó prové de la ciutat de Londres, on se segueix un principi segons el qual tot el mobiliari urbà es pinta de color negre o bé és fet amb material negre per tal de reduir el «soroll visual». El propòsit d’aquest principi formal és no destorbar la vista d’allò que és el més essencial.Descripció
A Postblock la materialització del projecte en el terreny va consistir en la creació d’una línia negra contínua que acompanya els marges de l’illa de cases. Els elements que la componen són una tanca feta amb metall negre desplegat i la pavimentació tractada amb textures diverses en funció de la granulometria dels materials utilitzats en la mescla. Les activitats temporals i les construccions lleugeres que ocupen l’illa han estat interpretades com a monuments quotidians —d’acord amb la lectura sobre el simbolisme de l’arquitectura i dels elements urbans que els arquitectes Robert Venturi i Denise Scott Brown van formular en el seu influent llibre Learning from las Vegas, del 1972. Tots aquests elements han estat reorganitzats en els marges de Postblock amb l’ajut d’un procediment molt estès com és la utilització de «post-its», aquests petits blocs de notes autoadhesives de color groc amb els quals acostumem a comunicar petits missatges. En el projecte aquest mètode tan útil s’ha elevat a la categoria de principi de disseny, que connecta amb la imatge icònica del servei de correus, un corn de color groc en relació amb la funció històrica de l’actual Museu de Comunicacions. Anuncis i altres signes de memòria existents, així com un nou mobiliari urbà, s’han fet servir com a «post-its», un vell transformador, un cotxe Trabi —els famosos Trabant fabricats a l’Alemanya oriental—, una cabina de telèfons i una publicitat de salsitxes al curri, en què els pintats de color groc destaquen sobre l’esmentat fons neutre creat pels materials negres. El mateix color groc és present també en els motius que decoren l’asfalt en alguns punts del paviment de la intervenció.Valoració
Les fractures i el caràcter heterogeni d’una àrea urbana no han de ser considerats un defecte, sinó, al contrari, una condició que conté forts valors positius. El residu urbà no deixa de ser un lloc de bellesa temporal, part d’una ciutat en transformació constant que ha anat avançant progressivament mitjançant passes grans i petites, dins una evolució on també hi han participat els diferents actors urbans. L’aproximació feta a l’emplaçament, a la seva percepció estètica i al seu desenvolupament ha estat tractada per les seves qualitats de memòria, d’abstracció i de realitat augmentada. Els monuments quotidians encarnen la ciutat de Berlín i en la intervenció han rebut un fons de neutralitat que els il·lumina. Sobre el filtre negre els «posts» creats responen a un sistema urbà d’orientació de signes que criden l’atenció sobre les connexions de l’espai urbà, és a dir, entre el passat i els usos quotidians del Postblock. Així, el paisatge urbà s’ha organitzat de tal manera que ha conferit al barri una dramatúrgia reelaborada de peces urbanes i d’un rerefons de relats i contextos canviants amb l’ajut dels seus actors.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 05/03/2021]
