Estat previ
Himara és una població tranquil·la de la costa sud d’Albània que forma part del comtat de Vlora. Predominantment poblada per una ètnia grega amb arrels des de l’antiguitat, el seu atractiu és la bellesa de la línia de costa que s’estén en forma de badia oberta al mar Jònic amb platges de sorra blanca i envoltada per turons en forma de terrasses amb oliveres i llimoners. El seu és un paisatge típicament mediterrani amb un potencial turístic ben evident que va ser reconegut pel govern d’Albània en el propòsit que tenia de recuperar mitjançant un programa d’inversions la costa jònica del seu país.
A Himara el front marítim consistia en una carretera principal que tallava totalment la connexió de la ciutat amb el mar. Un mur de contenció que s’elevava dos metres per sobre del nivell de la platja protegia la via de les possibles inundacions, però impedia la visió del paisatge marítim i en dificultava clarament l’accessibilitat.
Objecte de la intervenció
La recuperació del front marítim d’Himara forma part del conjunt d’actuacions programades per l’estat albanès amb el propòsit de desenvolupar la costa del país com una destinació turística atractiva dins un model d’economia sostenible. Per aquesta raó, es va convocar un concurs internacional per part del Fons de Desenvolupament d’Albània (ADF) i la seva agència de desenvolupament urbà i territorial, Atelier Albania, que s’encarrega de fer possibles projectes de col·laboració entre arquitectes internacionals i despatxos locals. El concurs, guanyat pel Bureau Bas Smets i SON-group, va oferir l’oportunitat de repensar d’una manera dràstica la relació establerta entre la ciutat i el mar per retornar a la situació anterior a l’impacte originat per la circulació rodada.
Abans de començar amb el procés de disseny, es va organitzar una visita al lloc, que va permetre el contacte directe amb el govern municipal i conèixer els suggeriments i les idees dels residents. Compartir les diverses visions dels habitants d’Himara va ser essencial per als autors del projecte, no només per entendre el context i les necessitats dels que hi viuen, sinó, més especialment, com poder combinar aquestes necessitats amb les demandes de l’activitat turística.
Descripció
El repte principal del projecte va ser resoldre els dos aspectes que provocaven la interrupció entre la ciutat i el mar. El primer, l’enderroc del mur de contenció que amb la seva elevació respecte del nivell del mar defensava la carretera de possibles inundacions. La via ha estat desviada de la seva proximitat a la costa i amb l’ajut de l’enginyeria marítima ha estat substituïda per una seqüència de plataformes en disposició de terrasses i amb inclinació suau que responen de manera més adequada a l’impacte de les onades. La seva forma reprèn, així, el moviment de l’embat de l’aigua que es materialitza en una bonica corba. A partir de l’ús de la sorra del lloc i de graves de pedreres locals, les plataformes s’han construït amb formigó rentat o d’àrid vist per tal que faci l’efecte que la platja s’ha solidificat i que continua fins a les façanes dels edificis de la primera línia de mar. Al llarg d’aquest nou passeig marítim s’ha anat plantant una important quantitat de pins que proporcionen ombra i fan de pantalla natural a les diferents activitats que utilitzen l’espai costaner. Des de la platja el conjunt de pins es perceben com si fos un horitzó verd continu i serveixen per manllevar el protagonisme a l’arquitectura heterogènia de la primera línia de mar. Un nou embarcador permet l’amarratge de les barques i ofereix noves vistes de la població des de l’aigua.
El segon aspecte que el projecte va abordar va ser la invasió del front marítim per part dels automòbils. S’han eliminat els pàrquings existents i s’ha deixat una via estreta de servei que dona accés als restaurants i els hotels. Alhora, la circulació ha quedat restringida a les operacions de càrrega i descàrrega i d’emergència.
Valoració
Avui els cotxes han estat bandejats del recorregut de 300 metres que posseeix el nou front marítim per tornar a restablir la connexió directa del mar i la ciutat. La platja i el front marítim conformen un únic espai públic, modelat amb formigó de materials locals i amb l’afegit d’arbres que ja havien estat en aquell indret i ara atorguen una forta identitat a l’espai intervingut. Elements tots ells de baix cost d’execució i de manteniment.
Des que el mar és visible i la platja perfectament accessible, el comportament de residents i turistes ha canviat radicalment, amb un ús intensiu de la costa gràcies a les activitats programades a les seves plataformes i l’aparició de nous hotels i restaurants. Definitivament, s’ha creat un front marítim acollidor i Himara s’ha convertit en un veritable poble de platja.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 10/12/2020]
