Estat previ
Amb 162.000 passatgers diaris i 15 connexions ferroviàries internacionals, l’Estació Central d’Amsterdam és la segona més gran dels Països Baixos. Està situada entre el centre històric i la riba sud del riu IJ, on hi ha un embarcador per als ferris que travessen cap a Amsterdam-Nord. Oberta el 1889, és l’edifici patrimonial més visitat del país. La part vestibular, encarada amb la ciutat, té un estil neorenaixentista i és obra de l’arquitecte Pierre Cuypers, autor també del Rijksmuseum. La coberta que aixopluga les andanes, situada al llarg de la riba, consta d’una estructura de ferro colat de quaranta metres de llum. Durant dècades, la disposició paral·lela al riu i la construcció d’una autopista riberenca van complicar la connexió entre el centre històric i l’embarcador. Els ciclistes i els vianants es veien obligats a donar la volta a l’estació i enfrontar-se a un trànsit intens o bé a travessar els seus bulliciosos vestíbuls, plens de quioscos, cafeteries i restaurants.Objecte de la intervenció
Des del 1997, l’estació està sotmesa a importants obres de renovació per tal de dotar d’andanes les vies que encara no en tenen i per donar cabuda a una nova línia de metro que travessarà la ciutat de nord a sud. El projecte vol transformar l’estació en un gran node multimodal de transport que integrarà l’edifici històric amb una nova estació d’autobusos urbans i interurbans, la terminal de ferris, tres línies de metro, passarel·les de connexió per als viatgers i un túnel existent per al trànsit rodat. L’any 2008, aprofitant l’abast de l’operació, l’Ajuntament d’Amsterdam va encarregar la creació d’una connexió directa i segura que salvés la barrera de l’estació per tal de facilitar els viatges a peu o en bicicleta, que constitueixen una part molt important de la mobilitat a la capital neerlandesa. Es tractava d’afegir a la complexa reforma de l’estació un túnel subterrani per al trànsit lent, dotat amb un pressupost de gairebé dotze milions d’euros, obert les vint-i-quatre hores i amb un cabal previst de 15.000 ciclistes diaris.Descripció
Batejat com a «passatge Cuypers» en homenatge a l’autor de l’antiga estació, el nou túnel subterrani té un recorregut rectilini de 110 metres de llargada, deu metres d’amplada i tres metres d’alçada. La secció del túnel es divideix en dues meitats pràcticament equivalents. Una d’elles està ocupada per una vorera elevada dedicada als vianants. En aquesta part, el terra, el mur lateral i el sostre tenen trobades arrodonides, de manera que formen una superfície contínua que s’ha enrajolat amb peces vidriades tradicionals provinents de Delft. Les rajoles constitueixen un mosaic artístic concebut per la dissenyadora gràfica Irma Boom i representen escenes de la història naval neerlandesa. A mesura que el túnel s’atansa al riu, les línies del dibuix, de traç clàssic, es dissolen en píxels que formen un degradat abstracte des del blau cel fins al blau marí. D’aquesta manera, el mural expressa el trànsit del passat al futur, des de la ciutat antiga cap als nous creixements d’Amsterdam-Nord. Van caldre cinc anys perquè l’empresa proveïdora fabriqués manualment les vuitanta mil peces ceràmiques del passatge.L’altra meitat del túnel està ocupada per una calçada de doble sentit dedicada als ciclistes. Està pavimentada amb asfalt negre, rugós i sonoreductor. Tant el mur lateral com el sostre estan acabats amb panells de malla metàl·lica que impedeixen fixar-hi cartells i dificulten els grafits. Al fals sostre hi ha llums encastats rodons que confereixen ritme al trajecte dels ciclistes. La vorada que separa la calçada per als ciclistes de la vorera per als vianants disposa d’una banda contínua de llums LED que projecta il·luminació rasant sobre l’asfalt.
Valoració
Intensament usat a totes hores del dia i la nit, el passatge Cuypers constitueix una millora substancial de les infraestructures urbanes en una ciutat tan prolífica en bicicletes. L’obra fomenta la mobilitat equitativa i sostenible perquè redueix l’esforç que fan els vianants i els ciclistes, tot simplificant el seu recorregut entre dues parts primordials de la ciutat. A diferència de tants altres túnels fets amb menys cura, l’interior del passatge demostra que la claredat funcional no es contradiu amb la delicadesa i el simbolisme. Gràcies a l’atenció que s’ha dedicat a la il·luminació, l’acústica i la decoració, el passatge és net, segur i acollidor. Al capdavall, és un lloc de pas amb la sensualitat d’una estança urbana. Això és especialment positiu des d’una perspectiva de gènere. Massa sovint, les dones estan en desigualtat de condicions davant la inseguretat que solen generar aquesta mena de corredors. Lluny de llençar els diners, invertir recursos públics en fer-los més amables equival a democratitzar l’espai públic.PUBLIC SPACE / Passatge Cuypers (Amsterdam). Menció Especial. Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà 2018 (VO En Subt Ca) from CCCB on Vimeo.
[Darrera actualització: 03/09/2019]
