Estat previ
Situat entre la Baixa i el Barri Alt de Lisboa, el barri del Chiado s’ha caracteritzat pel seu lligam amb la vida intel·lectual de la ciutat des de finals del segle XIX. A l’agost del 1988 un incendi que va començar en un carrer proper a la via principal va tenir un efecte devastador sobre el barri i els seus habitants amb un balanç de desenes d’edificis destruïts entre comerços i patrimoni històric. A Lisboa hi ha la visió que cada ciutat necessita el foc per facilitar nous plans i la renovació subsegüent que comporta. Però, trenta anys després, el balanç del procés de recuperació és que la implementació del projecte de reconstrucció aprovat per a l’àrea del Chiado s’ha anat desenvolupant massa lentament. Alguns dels edificis que van ser afectats per l’incendi en van quedar exclosos, com també alguns altres que, sense ser-ho directament, necessitaven una intervenció urgent juntament amb molts d’altres fora de l’àrea d’actuació definida. Romania pendent la connexió de tot el recorregut que transcorria des de l’anomenat Pátio B amb les ruïnes de l’església del Carmo —enlairades al punt més alt del Chiado, recordaven el devastador terratrèmol de Lisboa del 1755—, la plaça del Carmo fins a l’ascensor de Santa Justa.Objecte de la intervenció
També fa vint anys que l’arquitecte Álvaro Siza va ser convidat a elaborar el pla per a la recuperació de l’àrea incendiada del Chiado, que va prioritzar la millora dels circuits per a vianants tot reobrint les antigues connexions entre la Baixa i els turons del Chiado i del Carmo, redissenyava l’espai públic alhora que revitalitzava la promoció de l’ús residencial. El despatx de Siza Arquitectos va ser cridat novament el 2008 per completar i estendre el pla inicial vers l’àrea avui coneguda com les terrasses del Carmo, la qual es correspon amb les plataformes existents a l’est de l’església del Convent i de les antigues casernes militars de la Guàrdia Nacional Republicana (GNR) que havien estat ocupades per habitatges improvisats en edificis de mala qualitat. D’aquesta manera, el pla per connectar el Pátio B amb la plaça del Carmo i les seves terrasses es va constituir en una entitat singular. El nou projecte aprovat, però, es va apartar molt poc de la idea original definida en el pla general de l’àrea del Chiado i només se’n van portar a terme alguns ajustaments sobre la base de noves premisses i, sobretot, per l’adquisició d’un coneixement més profund dels fets.Descripció
L’arquitecte Carlo Castanheira es va encarregar d’estudiar les anivellacions, de tornar a interpretar els dibuixos fets en relació amb el projecte original i de visitar les obres que fins aleshores s’havien portat a terme. El treball es va dividir en dues parts. La primera es va correspondre a la connexió del Pátio B, el qual va ser creat prèviament com una plataforma d’accés estratègic, amb la plaça del Carmo. La segona havia de resoldre el lligam de la plaça amb les terrasses del Carmo. De fet, el recorregut proposat pel projecte continua sent el mateix de sempre, però ha permès accedir des dels nivells baixos dels carrers Carmo i Garrett mitjançant un camí que va enllaçant un seguit de rampes i escales, a més d’un ascensor públic que va ser inclòs en la renovació de l’anomenat Edifici Leonel que, al seu torn, facilita l’accés al pont del famós ascensor de Santa Justa. Aquest elevador tan carismàtic del centre de Lisboa va ser construït entre el 1900 i el 1902 amb la missió d’unir els barris de la Baixa Pombalina i el Chiado. Finalment, l’àrea d’intervenció es va estendre als entorns del Palau Valadares o Escola Veiga Beirão, tot ampliant el caràcter urbà del circuit de vianants. Simultàniament al projecte, els equips d’arqueologia i d’antropologia van portar a terme campanyes d’excavació que van ser essencials per a la verificació dels nivells originals i, d’aquesta manera, confirmar les interpretacions. Els resultats van portar a correccions en els nivells originals previstos inicialment i a una millor adaptació de les preexistències.Valoració
El valor de la intervenció ha estat integrar els espais públics vells però que fins aleshores cobrien el recorregut en pendent amb poca qualitat amb els nous espais oberts. La pujada cap a les ruïnes del convent del Carmo s’ha convertit en un itinerari ben connectat d’indrets que, dins la tradició urbanística lisboeta d’utilitzar els patis de veïns com a passatges oberts, ofereixen nous elements de descoberta del caràcter del barri i destaquen per la seva diversitat. Escales, rampes i corredors, però també noves zones verdes creades en diferents punts i nivells originals restituïts a l’exterior de l’església com a lloc per a l’exposició pública d’elements arqueològics han eixamplat els espais d’estada. Fins i tot, el pont metàl·lic de l’antic ascensor de Santa Justa que només era un element de connexió funcional ara és un punt més del sistema d’espais públics. En la darrera fase del treball es van enderrocar els edificis militars que ocupaven bona part de les terrasses del Carmo, ara convertides en una plataforma mirador ineludible sobre el Rossio i la resta de Lisboa, és a dir, un nou punt de referència en l’àrea històrica del Chiado.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 24/11/2020]
