Estat previ
Als afores de Melle, vila mitjana del Flandes oriental, la clínica psiquiàtrica Caritas («PC Caritas») gaudeix de la discreció i el contacte amb la natura des de principis del segle XX. De manera prou avançada per al seu temps, el centre hospitalari es va concebre com una successió de pavellons aïllats, un per a cada departament, que floten sobre el verd d’un parc obert. Tot i la precocitat d’aquesta distribució funcional i higienista, l’arquitectura del complex encara no era moderna. Potser per això, tenia un caràcter amable i d’escala humana. No obstant això, a partir dels anys cinquanta, els pavellons van quedar obsolets i van començar a ser substituïts per nous edificis que, malgrat que satisfeien les necessitats funcionals del seu temps, anaven en detriment del caràcter unitari del conjunt. Eren edificis banals i freds, atents només als requeriments de les normatives i els programes d’usos. L’any 2014 es va iniciar una nova campanya d’enderrocs que amenaçava altres dos pavellons. La destrucció ni tan sols responia a la necessitat immediata de fer lloc a nous edificis. Simplement la direcció del centre va considerar que els vells edificis ja no tenien cap utilitat.Objecte de la intervenció
De sobte es va produir un canvi en l’equip directiu de la clínica. Els nous responsables no van arribar a temps de salvar un dels pavellons, que ja havia desaparegut del tot, però van poder aturar a mig camí l’enderroc de l’altre. Tot seguit va sorgir el debat sobre el sentit que encara es podia conferir a les restes salvades, no tant des del punt de vista de la funció hospitalària i les normatives que la regulen, sinó respecte al valor que podia tenir com a construcció en si mateixa. El dubte va motivar la convocatòria d’un concurs arquitectònic.La proposta guanyadora responia al dubte de manera ben simple. Es tractava de reconèixer el valor arquitectònic de les restes del pavelló en l’estat incomplet en que havien quedat. Deixar-lo tal com estava, a mig camí entre l’espai obert i l’edifici acabat i buscar-li les pessigolles perquè deixés de fer-se el mort. Els porticons encara bufetejaven les façanes, la teulada havia desaparegut pràcticament del tot i l’aigua de la pluja ja s’havia escolat fins als fonaments, però l’edifici revivia cada cop que el travessaven els raigs del sol. Fixar aquests moments de vida esporàdica era la voluntat de la intervenció. A més, el parc obert que envolta el pavelló facilitava la recerca de nous usos i sentits. Embolcallada per la vegetació, la construcció podia servir com un lloc d’evasió apartat del bullici hospitalari. Fins i tot com a recer de trobades furtives i assossegades o com a escenari d’actes col·lectius.
Descripció
La intervenció duta a terme ha suposat una inversió de gairebé mig milió d’euros. El paviment de la planta baixa s’ha retirat per fer lloc a una estesa de grava que drena les humitats. Aquí i allà, els forjats de les plantes superiors s’han perforat per obrir nous camins als raigs del sol. Un arbre plantat dins l’edifici acabarà estenent les branques per tota mena de racons. Encara es pot encendre una llar de foc que ha quedat intacta. Les velles fusteries de portes i finestres s’han tret en senyal de benvinguda als sons, els corrents d’aire i la vegetació. Les escales que abans baixaven al soterrani s’han revelat com les perfectes grades d’un petit amfiteatre. A diferents nivells, set antigues sales acullen ara hivernacles de vidre de dimensions diverses. S’hi han afegit bancs, cadires mòbils, enllumenat i diverses baranes per fer més amables els espais. A tocar del pavelló, hi ha un sorral per jugar a petanca.Valoració
El mateix parc s’ha convertit en el primer visitant de l’edifici rescatat. Les fulles s’hi arremolinen pels racons, les heures grimpen per les parets i els ocells hi fan nius en llocs insospitats. L’espai muda sensiblement de la nit al dia, entre l’hivern i l’estiu, quan plou o fa sol. Els pacients, els familiars o els terapeutes de la clínica Caritas hi troben un espai apartat on estar sols o acompanyats. S’hi pot anar a passejar, a escoltar els sons de la natura, a llegir tranquil·lament, a conversar o a gaudir d’un concert o d’una obra de teatre. Quan arriba el bon temps, tant al personal de la clínica com a l’equip directiu els encanta celebrar reunions al pavelló. Sovint una escola d’infermeria vinculada a la clínica organitza classes a l’auditori o als hivernacles. Els diumenges, els ciclistes que travessen el parc hi fan una paradeta per beure aigua o fer un mos. Públic i íntim, obert però arrecerat, el nou pavelló de la clínica Caritas és l’estranya consecució d’un desig immemorial: trobar-se a la natura com a casa.David Bravo
PUBLIC SPACE / PC Caritas (Melle, Bèlgica). Menció especial. Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà 2018. (VO En Subt Ca) from CCCB on Vimeo.
[Darrera actualització: 03/09/2019]
