Estat previ
Durant anys, l’ús d’un solar buit com a abocador a pocs carrers de la plaça de la Independència, en ple centre històric de Kíev, va constituir un símptoma flagrant del menyspreu que la capital ucraïnesa té envers l’espai públic.Al febrer del 2014, durant els dies més crus de la Revolució de la Dignitat —també coneguda com a EuroMaidan, literalment, «plaça d’Europa»—, alguns activistes van retirar la tanca metàl·lica que l’envoltava per aixecar barricades i defensar-se de la policia. La brutalitat amb la qual les autoritats van reprimir les protestes es va saldar amb centenars de morts i ferits. Al cap d’una setmana, els veïns dels voltants del solar van decidir ocupar-lo per reunir-s’hi i seguir debatent quines reformes democràtiques requeria Ucraïna.Objecte de la intervenció
La voluntat dels ocupants era convertir l’abocador en un jardí sanejati agradable que mantingués viu el record del centenar llarg de víctimes de la violència policial. Batejat com el jardí dels «Cent celestials», el lloc havia de conciliar la funció merament commemorativa amb activitats lúdiques i creatives que convidessin a compartir la vida quotidiana. El lema «ni llàgrimes ni espelmes, només acció» inspirava un lloc que es volia transformar per mitjà de la coproducció i l’autogestió comunitàries, amb l’ajut de l’ONG Misto-sad però sense cap ingerència per part de les autoritats.Descripció
Des del primer moment, l’ocupació de l’abocador va rebre centenars de mostres de solidaritat d’arreu del món. Els voluntaris van esbrossar el solar i van retirar tones de residus. Els veïns van començar a plantar-hi arbres portats des d’altres llocs del país per tal d’homenatjar les víctimes mortals amb un símbol de vida. Entre els nous parterres enjardinats, es van reservar senderes i una àrea de jocs equipada amb tobogan i gronxadors. També es va instal·lar un cotxe fet amb materials reciclats i una caseta de fusta per emmagatzemar-hi joguines i estris. Al centre del jardí hi ha un hort comunal on la canalla i els veïns aprenen a cultivar aliments ecològics. Quan el temps ho permet, el jardí acull esdeveniments gratuïts a l’aire lliure, com ara concerts, lectures, exposicions, jocs pedagògics o projeccions de cinema. Al cap d’uns mesos d’ocupació, l’artista portuguès Vhils va plasmar sobre una mitgera que presideix el solar un retrat de Sergyi Nagoya, primera víctima mortal de la policia, que ha esdevingut tota una icona del lloc.Valoració
En una ciutat poc avesada als espais públics ben cuidats, el jardí dels «Cent celestials» ha establert un nou precedent. L’espai alimenta les esperances de la gent respecte a les possibilitats de construir de baix cap amunt una societat més justa i sostenible. De fet, s’ha convertit, per si mateix, en tot un símbol de la democràcia. Ho és com a memorial dedicat a les víctimes que la van defensar èpicamenti com a escenari de la lluita quotidiana dels qui s’esforcen per mantenir viu aquest espai compartit i autogestionat.David Bravo
Musem and Square in Szczecin (Poland). JOINT WINNER. European Prize for Urban Public Space 2016 (English) from CCCB on Vimeo.
[Darrera actualització: 20/04/2022]
