Estat previ
L’any 2007, com a resultat de la darrera reforma territorial danesa, diversos nuclis urbans del sud de l’illa de Fiònia van ser unificats dins del municipi de Fåborg-Midtfyn. El més gran d’entre ells, Fåborg, és una vila costanera de poc més de set mil habitants. Des del seu port, abocat al fiord homònim, salpen els ferris cap a les illes de Bjørnø i Avernakø, que es divisen a l’horitzó. Les instal·lacions portuàries mantenen encara l’activitat industrial i mercantil, si bé s’han dotat de dues marines per a embarcacions recreatives.La més gran, a ponent, dóna pas a una franja de costa totalment privatitzada, on els jardins de luxoses mansions arriben arran de mar i, fins i tot, s’hi endinsen a través d’embarcadors particulars. La marina de llevant, més petita, és adjacent al centre històric i conté l’estació marítima dels ferris. En aquesta banda de costa sí que s’ha reservat un passeig públic entre les propietats privades i l’aigua. És un camí estret, tan sols apte per a ciclistes i vianants, que desemboca al port a través d’un gran prat de gespa i d’un aparcament asfaltat. Malgrat ser un espai obert i amb unes vistes formidables, el darrer tram del passeig estava negligit i desaprofitava l’oportunitat d’articular la relació entre Fåborg i la mar Bàltica.
Objecte de la intervenció
Amb la voluntat de millorar aquesta relació, l’any 2011, l’Ajuntament de Fåborg-Midtfyn va convocar un concurs per dotar el prat de gespa del port d’uns banys públics de més de dos mil metres quadrats. El projecte guanyador, que va rebre una partida de més de dos milions i mig d’euros, va comptar amb la col•laboració de veïns i clubs esportius locals. Al llarg de diversos tallers participatius, es van llistar, cartografiar i debatre els desitjos i les necessitats dels futurs usuaris i es va establir que calia reservar zones per a diferents grups d’edat i per a activitats específiques. Del procés també va sorgir la determinació que la construcció dels banys públics fos una obra sostenible i respectuosa amb el medi ambient.Descripció
De planta palmar, els nous banys públics de Fåborg consten de quatre plataformes allargassades que conflueixen radialment, com els dits d’una mà, en un tronc central. Les plataformes s’estenen sobre la mar oberta del fiord a diferents alçades i estan separades per badies angulars que ofereixen diverses maneres de relacionar-se amb l’aigua. Totes elles estan pavimentades amb tarimes de fusta que es pleguen formant rampes, graderies i escales.Al tronc central, adjacent al prat de gespa del port, els plecs del terra cobreixen dues edificacions aïllades tot formant terrasses mirador amb bones vistes sobre la vila i el seu fiord. Gràcies a aquest gest, ambdues edificacions queden perfectament integrades dins el volum general dels banys. La més gran conté serveis, vestidors, magatzems per als remers i els submarinistes i una petita cafeteria amb terrassa; l’altra, més avançada mar endins, és una sauna per als banyistes d’hivern. D’entre les quatre plataformes radials, la més oriental és la de menor superfície i està adossada al moll del passeig de la costa, al qual li ofereix una rampa perquè s’enfili fins al nivell dels banys. La següent, que és la més gran, conté una piscina per a la canalla i una àrea infantil equipada amb jocs aquàtics experimentals. La tercera plataforma, alineada amb el tronc central, és la més llarga i el seu extrem s’aixeca a través d’una graderia que acaba en un trampolí de salts. La plataforma més occidental serveix tant de solàrium com d’embarcador per a caiacs i altres activitats nàutiques.
Tot el complex està dissenyat des d’una perspectiva altament sensible cap a les persones amb visió deficient o amb mobilitat reduïda. A més, tot el procés de l’obra es va inspirar en la filosofia cradle-to-cradle (del bressol al bressol), que proposa superar les premisses de l’ecologisme clàssic —reduir, reutilitzar, reciclar— establint cicles regeneratius que tenen en compte totes les fases de cada component constructiu —extracció, processament, ús, reutilització i reciclatge— i les tanquen amb balanços energètics positius.
Valoració
Als banys públics de Fåborg, la vila li ofereix al mar una mà estesa. I no ho fa només de manera metafòrica, a través de l’estructura palmar de les seves plataformes. El que havia estat un espai negligit i desaprofitat és ara un lloc atractiu i ple de vida. Això representa un canvi d’actitud respecte als fronts portuaris de moltes ciutats. Bé es cert que, amb la desindustrialització o amb l’obsolescència de les instal·lacions, molts ports urbans van perdent el seu caràcter mercantil i productiu per adquirir una dimensió purament recreativa. Però també ho és que, la majoria de vegades, aquesta reconquesta lúdica es tradueix en l’aparició d’espais exclusius i excloents. És el cas de les marines de luxe o dels molls per a creuers turístics, que no només no estan a l’abast de tothom, sinó que, a més, responen a un model de malbaratament energètic i de generació de residus que és altament insostenible. Aquest, en canvi, és un ús portuari inclusiu, accessible a qualsevol persona independentment de la seva edat o de les seves facultats físiques i econòmiques. A més, és un lloc on relacionar-se de manera sostenible i respectuosa amb l’ecosistema marí. Un lloc on es fa tangible una veritat com un temple: la mar ens pertany a tots, tant als que en gaudim avui com als que l’heretaran demà.David Bravo
[Darrera actualització: 21/01/2022]
