Estat previ
Sant Miquel és un barri de classe obrera que va créixer a l’est d’Olot, vora la carretera que porta cap a Girona. Durant les darreres dues dècades, les fàbriques que el poblaven van anar sent substituïdes per nous blocs d’habitatges que responien a l’arribada d’un gran nombre d’immigrants d’arreu del món. Avui, el paisatge humà del barri és un dels més diversos de la ciutat. Les reduïdes dimensions dels habitatges i els hàbits culturals de bona part dels nouvinguts expliquen que la gent del barri faci un ús molt intensiu de l’espai públic com a lloc d’esbarjo i d’interacció social.L’espai públic que acull millor aquesta efervescència és una plaça que es va crear als anys vuitanta i que es va batejar amb el mateix nom. De planta quadrada, la plaça de Sant Miquel fa una seixantena de metres de costat i consta de dues plataformes horitzontals a diferents nivells. L’heterogeneïtat dels edificis del voltant, pròpia dels polígons residencials que defugen de l’alineació de façanes i el contacte de les mitgeres, obliga la plaça a reafirmar el seu perímetre amb elements arquitectònics propis. Es tracta de murs, una pèrgola i una graderia, fets amb bloc de formigó vist, l’especejament del qual genera un patró modular que es propaga a tot l’espai. Fins fa poc, la grisor humil d’aquest material es feia evident malgrat la intensitat de la vida quotidiana o la celebració freqüent de festes tradicionals. Això, juntament amb el deteriorament físic de la plaça, la precarietat de l’enllumenat o l’acumulació de deixalles, reforçaven els clams dels veïns contra la negligència municipal.
Objecte de la intervenció
L’any 2015, com a resultat d’un procés participatiu, l’Ajuntament d’Olot va aprovar un Pla Integral de Rehabilitació Urbana que tenia entre els objectius principals la millora dels espais públics del barri de Sant Miquel. Com no podia ser d’una altra manera, la plaça de Sant Miquel havia de ser un dels punts prioritaris d’aquesta reforma. Malgrat que es disposava d’un pressupost molt reduït, que amb prou feines arribava als vint mil euros, la intervenció havia de convertir la plaça en un lloc més digne i acollidor.Descripció
Ateses les restriccions pressupostàries, la part més important de l’actuació va consistir en l’aplicació d’una capa selectiva de pintura sobre els elements arquitectònics de la plaça. Aquest guarniment superficial aprofita la trama modular dels blocs de formigó per ordir estampats amb motius geomètrics arrodonits de quatre tonalitats del mateix rang cromàtic. La pintura dels paraments verticals és de siloxà, mentre que al terra s’hi ha aplicat un producte que normalment es fa servir per senyalitzar asfalt. Abans de pintar, es va netejar la base amb aigua a pressió. La neteja es va aprofitar per retirar tots els elements de mobiliari urbà en mal estat. Es va reparar i complementar l’enllumenat existent i es va replantar bona part de la vegetació.Valoració
La plaça de Sant Miquel ha adquirit un aspecte més cuidat, alegre i acollidor a un preu molt raonable. La lleugeresa i el colorit dels estampats de pintura no només li aporten la dignitat que mereix per tal d’acollir concerts i celebracions tradicionals. També l’emparenten amb les parets empaperades d’una casa i li donen un caire domèstic que en millora la capacitat d’acollir escenes de la vida quotidiana. En una època marcada per l’obsolescència anticipada de tot el que fem, mentre tot envelleix a corre-cuita i el que és nou sembla més valuós que el que ja ha tingut ús, aquesta actuació de reparació urbana conté una valuosa lliçó d’humilitat. Encara que no provinguin de segles llunyans, les preexistències urbanes es poden millorar amb operacions simples abans d’optar per fer taula rasa.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
