Estat previ
A la costa septentrional de l’illa de São Miguel, a l’arxipèlag portuguès de les Açores, hi ha el municipi de Ribeira Grande, format per catorze freguesias, pedanies més o menys compactes, però no contigües. A la de Conceição, les restes d’una destil·leria de licors de finals del segle XIX s’havien convertit en una icona del passat industrial de l’arxipèlag. La prosperitat de la qual va gaudir durant el primer quart del segle XX va caure en declivi al llarg de les dècades següents, quan va patir diversos canvis d’ús i períodes d’abandonament. Durant la Segona Guerra Munidal, per exemple, va acollir unes casernes militars i, entre els anys cinquanta i vuitanta, s’hi va instal·lar una companyia tabaquera. Totes aquestes vicissituds van implicar transformacions arquitectòniques que, en alguns casos, van atemptar de manera barroera contra els valors patrimonials del conjunt original.
Al tombant del segle XXI, el complex estava buit i en molt mal estat, situació que amenaçava d’empitjorar pel risc de terratrèmols derivat de la proximitat d’una falla tectònica. Es tractava d’un recinte tancat, rectangular, de gairebé una hectàrea i mitja i allargassat en direcció nord-sud. L’accés principal es trobava al costat meridional, al carrer Adolfo de Medeiros, flanquejat per un teixit residencial de cases unifamiliars arrenglerades. El complex estava presidit per una xemeneia de més de trenta metres d’alçada que, atesa la baixa densitat urbana de l’entorn, s’havia convertit en una fita remarcable dins el paisatge de Conceição. També comptava amb una sèrie de naus paral·leles que sumaven uns cinc mil metres quadrats de superfície interior. Fetes amb murs de maçoneria de pedra basàltica i cobertes a dues aigües, algunes naus es tocaven entre si, mentre que d’altres quedaven separades per patis i intersticis plens de males herbes.
Objecte de la intervenció
L’any 2007, la Direcció General de Cultura de les Açores (DraC) va decidir destinar un milió i mig d’euros a la conversió de l’antic complex industrial en la seu d’un centre d’arts contemporànies anomenat Arquipélago —«Arxipèlag»—. La voluntat del projecte era triple. D’una banda, calia rehabilitar les edificacions per garantir-ne l’estabilitat estructural i la resistència sísmica. De l’altra, es volia restablir la qualitat arquitectònica del conjunt, de manera que les diferents escales i èpoques de les seves parts adquirissin un caràcter coherent. Per acabar, se’n pretenia reactivar i actualitzar l’ús, tot convertint-lo en un equipament públic dedicat a la producció i divulgació de cultures artístiques emergents. Un espai de trobada per a la interacció social, la coproducció promíscua i l’intercanvi de coneixement.
Descripció
La intervenció duta a terme va abatre la tanca d’accés al recinte per tal que es fusionés amb el teixit residencial de l’entorn i que els seus intersticis esdevinguessin espais públics oberts a tothom. Sempre respectuosa amb el caràcter industrial del conjunt, va afegir dues edificacions exemptes, fetes amb materials autòctons i tècniques pròpies de la tradició local. Les construccions preexistents s’identifiquen per la maçoneria de pedra basàltica; les noves es distingeixen per uns volums més juganers i unes textures més abstractes. Un sol paviment de lloses amb especejament contemporani unifica el terra de tots els espais descoberts. Estan fetes de pedra basàltica provinent de la mateixa illa de São Miguel. Les variacions de forma i rugositat generen una certa tensió dialèctica entre preexistències i afegits, però sense exagerar mai les seves diferències.
L’equipament cultural constitueix un espai creatiu i d’intercanvi de coneixement entre el públic i les tendències artístiques emergents. Consta d’espais expositius, laboratoris de producció audiovisual, tallers per a artistes residents, una sala polivalent per a representacions i esdeveniments, una biblioteca, un centre de documentació, oficines i espais d’emmagatzematge especialitzats. Al centre del recinte, s’ha reservat un pati central que, com un fòrum, és capaç d’acollir actes i trobades a l’aire lliure.
Valoració
El centre d’arts contemporànies Arquipélago es va inaugurar al maig del 2015, vuit anys després de l’inici del projecte. Des de llavors, constitueix una ciutat de les arts dins la ciutat de Ribeira Grande. La generositat d’obrir el recinte perquè els seus intersticis es fonguin amb els espais públics de l’entorn ha insuflat dinamisme a un barri residencial poc actiu. En lloc d’inserir una gran peça arquitectònica al bell mig d’un teixit urbà de gra petit, la intervenció ha optat per recuperar un fragment de ciutat, format de diversos edificis exempts. Un fragment preexistent en què els nous continguts són respectuosos amb el vell continent.
Des dels anys vuitanta, la desindustrialització ha buidat les fàbriques de moltíssimes ciutats europees per endur-se bona part de la seva productivitat a llunyanies globals on és més fàcil explotar els treballadors i el medi ambient. En molts casos, aquest fenomen ha tingut conseqüències socials i ambientals molt negatives, com ara la manca de llocs de treball estables o l’excessiva dependència d’activitats insostenibles com el turisme massiu. En el cas de Ribeira Grande, però, s’ha aconseguit reciclar una preexistència industrial per omplir-la de noves activitats productives. Lluny de ser un museu merament contemplatiu, Arquipélago és un espai d’intercanvi creatiu. Tant de bo que tingui èxit i esdevingui un model a seguir.
[Darrera actualització: 19/05/2023]
