Estat previ
El canvi climàtic també es fa notar a Copenhaguen. Al juliol del 2011, un sol ruixat va causar a la capital danesa danys valorats en més de nou milions d’euros. Cada cop més sovint, les condicions meteorològiques extremes repercuteixen en barris com Saint Kjeld, al nord de la ciutat. Al voltant de la plaça Tåsinge, per exemple, els edificis de maó vist, molt característics dels anys trenta, pateixen amb freqüència inundacions als soterranis. El subsòl dels immobles podria estar rebent les aigües pluvials que la plaça rebutja. En efecte, fa uns anys, les llambordes que la cobrien, típiques de Copenhaguen, van ser substituïdes per una capa d’asfalt, més impermeable, perquè la plaça es pogués omplir de cotxes aparcats. L’únic tros de terra capaç d’absorbir les aigües pluvials era un parterre central, petit i inhòspit, amb prou feines usat com a urinari de gossos.Objecte de la intervenció
En els darrers anys, l’Ajuntament de Copenhaguen ha fet palesa la seva voluntat política d’adoptar una actitud resilient davant del canvi climàtic. Entre altres mesures —com la reducció contundent del trànsit privat—, la ciutat s’ha decidit a implementar l’estratègia «blava i verda», que consisteix a integrar la gestió de l’aigua de pluja amb l’increment i el manteniment del verd urbà. Això passa per substituir superfícies asfaltades i impermeables amb àrees enjardinades que tenen una major capacitat d’absorció i retenció d’aigües pluvials durant les precipitacions intenses.En el marc d’aquesta estratègia, l’any 2013, el consistori va convocar un concurs per convertir la plaça Tåsinge en una zona verda. La reforma, que rebria una inversió de més de dos milions d’euros, havia de reduir l’espai públic destinat al vehicle privat i oferir al veïnat un lloc amable on s’expressessin els valors lúdics, pedagògics i ecològics de l’aigua.
Descripció
La proposta guanyadora s’inspira en la idea d’un bosc pluvial on la lògica de l’aigua determina l’estructura de l’espai. Des de bon principi, un grup de residents van tenir un paper actiu en la definició del projecte, tot participant en el treball d’un equip interdisciplinari format per paisatgistes, enginyers i artistes. Durant el procés de concepció, la plaça va acollir xerrades, debats i instal·lacions temporals que donaven compte de l’evolució del projecte.La reforma duta a terme va substituir mil metres quadrats d’asfalt amb un nou jardí. La correlació entre la pluja i la fertilitat se celebra a través d’objectes escultòrics, com tres grans paraigües metàl·lics que semblen conduir la pluja cap al subsòl, un banc de fusta amb forma d’onada o diverses gotes de pedra que serveixen per jugar o per seure-hi.
Al costat occidental de la plaça, el menys humit, hi ha un monticle batejat com el «Turó del Sol», on predominen els arbres i les herbes altes. Al costat oriental hi ha un prat de flors i tot un mostrari d’espècies vegetals que representen els diversos biòtops del paisatge danès. Al costat sud, hi ha una placeta pavimentada amb llambordes que permet acollir-hi activitats veïnals. La vegetació l’embolcalla per protegir-la del costat nord, on encara hi circulen i hi aparquen alguns cotxes.
Valoració
Des d’abans de la inauguració, els veïns dels voltants de la plaça Tåsinge s’han aplegat en un comitè que organitza activitats i que fa seguiment del manteniment de la jardineria. La plaça és un petit oasi eternament inacabat que respira i creix com les plantes que l’habiten. És cert que poca cosa pot fer, per si sol, un jardí tan menut contra la immensitat del canvi climàtic. No obstant això, el lloc conté una potent càrrega pedagògica i constitueix un exemple a seguir que, replicat en una constel·lació de petits espais verds al llarg i ample de la ciutat, pot contribuir a canviar les coses. Contra l’hegemonia de l’asfalt, el terra vegetal redueix l’espai dedicat als cotxes i, per tant, contribueix a la disminució d’emissions amb efecte d’hivernacle. Contra l’hegemonia de l’asfalt, el terra vegetal pot acollir plantes que fixen el diòxid de carboni alliberat a l’aire i que, per tant, milloren la salut de les persones. Contra l’hegemonia de l’asfalt, el terra vegetal esmorteeix en gran mesura l’efecte illa de calor i redueix el coeficient d’escolament del sòl urbà, és a dir, la proporció d’aigua de precipitació atmosfèrica que, en lloc de penetrar naturalment al subsòl, ha de ser canalitzada a través de costoses xarxes de sanejament. Tot plegat no és poca cosa.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
