Estat previ
Porta principal del comerç amb Llatinoamèrica, Cadis va gaudir d’una gran esplendor cultural i econòmica fins a les acaballes del segle XIX. La seva burgesia vuitcentista, puixant, liberal i cosmopolita, reclamava espais de lleure i relació com el parc Genovés, que, encara avui, és el jardí públic més remarcable de la ciutat. Situat en el vèrtex nord-occidental de la península gaditana, a primera línia de mar, el parc ofereix un pulmó verd als carrers estrets i de trama atapeïda del barri del Mentidero, en ple centre històric. L’espectacularitat i l’exotisme de les seves espècies vegetals, provinents de molt diversos indrets d’Amèrica, són pròpies d’un jardí botànic de primer ordre.Malgrat tot, els jardiners del parc no disposaven d’espais adients per canviar-se i havien de desar les eines en construccions precàries adossades a un mur situat al costat nord-occidental del recinte. Era un mur alt i cec, construït temps ençà per protegir la vegetació del parc de les inclemències atmosfèriques provinents del mar obert. Tenia una llargada total de prop de cent trenta metres, però constava d’una sola porta, habitualment tancada, i això feia que el parc quedés completament desconnectat del passeig marítim de Santa Bárbara. Darrere el mur, aquest passeig forma un eixamplament que, malgrat les seves bones vistes sobre el mar, només es feia servir com a aparcament a l’aire lliure. Durant la primera dècada del segle XXI, l’Ajuntament va fer construir un aparcament soterrat sota l’esplanada. Això va treure els cotxes de la vista de tothom, però va fer palesa la barrera que el mur cec seguia interposant entre el passeig de Santa Bárbara i el parc Genovés.
Objecte de la intervenció
L’any 2011, l’Ajuntament de Cadis va decidir invertir prop de dos milions d’euros en una obra de millora que resolgués definitivament aquesta desconnexió. En col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes de Cadis, va convocar un concurs internacional per reordenar l’esplanada de Santa Bárbara. El projecte guanyador, obra de l’arquitecte José Luis Bezos, proposava substituir l’antic mur de protecció per un nou edifici que havia d’assolir diferents objectius. D’una banda, calia que mantingués la funció de barrera protectora de la vegetació del parc. Al mateix temps, havia de facilitar la seva relació amb el passeig de Santa Bárbara. També brindava l’oportunitat de millorar les dependències per als jardiners i els serveis per al públic en general.Descripció
L’edifici de protecció del parc Genovés, de gairebé dos mil metres quadrats, constitueix un cos allargassat, de dues plantes d’alçada. Zigzagueja cobrint la llargada total del mur precedent, però es desvia del seu traçat original per buscar l’estructura de l’aparcament soterrat preexistent, que el sosté, i els seus accessos, que ara estan embeguts dins l’edifici. El pis superior conté despatxos i espais culturals oberts al públic. Les seves façanes no tenen obertures i estan revestides de panells de policarbonat translúcid que de nit es poden retroil·luminar. Transmeten una sensació de lleugeresa malgrat que són completament opaques. La planta baixa, en canvi, és molt més transparent: té cinc porxos transversals d’amplada generosa i les seves dependències interiors presenten grans superfícies vidriades. En aquesta planta hi ha vestidors per als jardiners, magatzems per desar-hi les eines i banys públics.La coberta del nou edifici, transitable i accessible des del carrer, constitueix un passeig elevat amb vistes sobre la vegetació del parc, sobre l’esplanada i sobre el mar obert i la boca de la badia de Cadis. Als dos extrems de l’edifici, rampes de pendent suau permeten a ciclistes i vianants l’accés al mirador de la coberta. Al seu davant, la nova esplanada de Santa Bàrbara s’ha equipat amb parterres vegetals, zones esportives i àrees de jocs.
Valoració
L’aparent lleugeresa del pis superior, la permeabilitat de la planta baixa i el zigzagueig del seu traçat eviten que el nou edifici de protecció del parc Genovés reprodueixi la contundència tosca i sorda del mur que el precedia. Al contrari, la construcció escolta el seu entorn. Amb un sol gest, respon als múltiples requeriments que li arriben des de totes bandes: des del parc —la protecció de la vegetació, les entrades al recinte i les dependències accessòries—, des de l’esplanada —les vistes cap al mar—, des del mirador de la coberta—les rampes de pujada i baixada— o des del subsòl —els accessos a l’aparcament i els requeriments de la seva estructura—. És ben cert que els centres històrics es poden alliberar del trànsit sense necessitat de costosos aparcaments soterrats. En tot cas, ara, els nens juguen en una esplanada verda i ben connectada on abans només hi havia cotxesDavid Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
