Estat previ
Tot i estar ubicada en un entorn de caràcter marcadament natural, entre el massís del Montseny i el de les Guilleries, Arbúcies ha desenvolupat una indústria força activa, basada, sobre tot, en la fabricació de carrosseries d'automòbils. Durant les darreres tres dècades, l'abundància de feina va convertir la vila en terra d'acollida de persones provinents de tot el món i la va fornir d'un ecosistema social cosmopolita i divers. Amb l'esclat de la crisi econòmica, però, l'activitat industrial va decréixer, les fàbriques van haver d'encongir les seves plantilles i moltes famílies van quedar en situació precària. Algunes van optar per tornar a les seves terres d'origen, però la majoria van romandre a Arbúcies, ates que els seus fills ja s'hi havien arrelat.En prova d'aquest arrelament, la primavera del 2011, una colla de nens i adolescents amb edats compreses entre els onze i els divuit anys van començar a organitzar-se per reclamar un lloc específic on practicar el skateboarding. El cert és que la vila, majoritàriament pavimentada amb empedrats tradicionals i rugosos, no els oferia masses espais adients per patinar. Un dels pocs llocs aptes per fer-ho era l'aparcament del centre hospitalari que hi ha prop de l'escola, però els joves patinadors estaven farts de que se'ls expulsés d'allà. Per això van decidir que els calia una pista de patinatge i van detectar l'emplaçament idoni. Es tractava de Can Pons, una àrea recentment urbanitzada situada al perímetre del poble, on s'hi havia instal•lat una nova zona d'equipaments esportius.
Objecte de la intervenció
Durant la campanya de les eleccions municipals, els joves van abordar alguns candidats i càrrecs públics per expressar-los les seves reivindicacions. També van consultar un col•lectiu d'arquitectes amb experiència en l'assessorament a processos participatius. El projecte es va revelar com una oportunitat per conjugar l'expertesa dels tècnics i l'experiència dels destinataris, una aproximació transversal i inclusiva cap a l'espai públic que resultava especialment apropiada en temps de crisi i incertesa.Al llarg de diverses trobades entre els joves, els seus assessors i els càrrecs municipals competents, es va confirmar que l'emplaçament de Can Pons era el més adient. També es va reconèixer la legitimitat dels patinadors com a principals impulsors del projecte i es va acordar donar-los recolzament oficial en un procés que exploraria les possibilitats del disseny col·laboratiu, l'autoconstrucció basada en el reciclatge i l'autogestió compartida de l'espai resultant. El consistori va decidir destinar a la construcció de la pista de patinatge una partida de més de trenta mil euros, als quals cal afegir l'incomptable valor de la mà d'obra voluntària, dels materials reciclats i dels serveis de la brigada municipal. També els 7.500 euros aportats pel Consejo Superior de Deportes (organisme depenent del govern espanyol) i una plataforma artística sense ànim de lucre anomenada Idensitat.
Descripció
Des d'un primer moment, els joves promotors estaven convençuts de que la pista que desitjaven, batejada amb el nom de «sk8+U», havia de ser de primera qualitat. Això requeria, segons el seu exigent criteri, fer-la amb formigó. Malgrat la modèstia del pressupost, la condició amateur de la mà d'obra i les reticències inicials de l'Ajuntament —que proposava materials més econòmics i lleugers—, els joves es van sortir amb la seva. A fi d'adquirir els coneixements necessaris per formigonar les superfícies complexes pròpies d'una pista de skateboarding, es van organitzar cursos de fusteria per bastir els encofrats i tallers per aprendre a preparar el pòrtland, abocar-lo i armar-lo amb elements reciclats.D'aquesta manera, la pista va poder ser executada pels seus futurs usuaris. De planta trapezoïdal, està envoltada de diverses rampes i una piràmide torçada presideix la part central. El llenç de formigó respecta tots els arbres preexistents i les seves vores s'adapten a la topografia de l'entorn per mitjà de talussos de gespa. Algunes tanques «New Jersey», del tipus que acostuma a usar-se per delimitar trams en obres a les carreteres, es van disposar tombades per convertir-se en bancs perimetrals. Dos fanals cedits pel Museu Picasso de Barcelona permeten que el lloc continuï ben actiu quan se'n va el sol. La instal·lació d'un contenidor de mercaderies, adquirit a preu mòdic i de segona mà, proveeix un replà elevat des d'on llançar-se per un pendent prou pronunciat. Mentre es construïa el parc, el contenidor permetia als nois i noies disposar a peu d'obra d'un magatzem on desar les eines o d'un aixopluc per celebrar reunions. Un cop acabada l'obra, serveix com a lloc de trobada que reforça l'autogestió del parc.
Valoració
El skatepark «sk8+U» va ser oficialment inaugurat la tardor del 2012, tot i que, de manera espontània, ja tenia un ús intensiu setmanes abans. De fet, l'espai va començar a ser el catalitzador d'un fort sentiment de pertinença dels joves d'Arbúcies quan encara era un solar indeterminat, a partir del moment en que ells mateixos van emprendre un procés participatiu que els va mostrar els beneficis de cooperar en una causa comuna. Ara, es responsabilitzen de manera lliure i democràtica d'un lloc compartit que té molt d'èxit entre patinadors i espectadors. Prova d'això va ser la visita sobtada d'un skater de fama internacional o les mostres d'interès per part d'altres municipis que pretenen iniciar processos similars.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
