Estat previ
Amb una superfície de 25 hectàrees i una capacitat de més de 3.200 embarcacions, el Port Vell de Marsella és el més gran dins un nucli urbà de tot Europa. Lloc fundacional de la capital provençal, en va ser el centre econòmic fins a mitjan segle XIX, quan el transport de mercaderies i passatgers es va desplaçarcap al nord, al Gran Port Marítim. Té una bocana estreta, flanquejada per dues velles fortaleses, i ocupa una badia natural on conflueixen els districtes més cèntrics de la ciutat, vertebrats per l’avinguda de la Canebière.
Però, malgrat la seva centralitat i la bellesa del seu marc geogràfic, el port va acabar el segle XX desendreçat i sumit en la decadència. D’una banda, els clubs nàutics l’havien atapeït d’edificacions informals que ocupaven el 80% de la seva superfície i interposaven arreu barreres arquitectòniques i visuals. De l’altra, el vehicle privat foragitava els vianants de bona part dels seus molls. Al Quai des Belges (o de la Fraternité), moll central, hi havia nou carrils de trànsit rodat, mentre que el Quai du Port (al nord) i el Quai de la Rive Neuve (al sud) en tenien sis cadascun.
Objecte de la intervenció
El 2009, a quatre anys vista que Marsella es convertís en Capital Europea de la Cultura, l’Ajuntament i l’ens públic Marseille Provence Métropole (MPM) van aprovar un pressupost de 45 milions d’euros per a la reforma del port. Amb aquesta finalitat, van convocar un concurs internacional que tenia com a objectiu principal retornar al port la seva dignitat i grandesa. En una primera fase, es destinarien 36 milions d’euros a reformar els seus tres molls. A més de proveir la ciutat d’un lloc de trobada capaç d’acollir grans esdeveniments, es tractava de reduir de manera molt considerable l’impacte del cotxe i apostar per sistemes de transport col•lectiu més sostenibles i equitatius. La segona fase de l’operació, prevista a partir del 2016, haurà de continuar amb la millora dels espais públics dels barris adjacents al port.
Descripció
The first phase of the renovation work has cleared obstacles and vehicular transport from the 12,000 square metres occupied by the port’s three wharves, which are now uniformly paved in pale granite evoking the original limestone cobblestones. The central Quai des Belges, now devotes 60% of its surface to pedestrians and protects them from the sun beneath the Grande Ombrière, a rectangular canopy of 1,000 m2, which can also be used for large-scale events with big audiences. New floating docks have been installed in order to accommodate water activities without interfering with the pedestrian flow or views.
Valoració
Gràcies a un procés consultiu que va tenir en compte els suggeriments de residents, comerciants i associacions locals abans de convocar el concurs, el port ha recuperat la seva vitalitat considerant l’interès general. La presència d’embarcacions de lleure, que nodreix l’activitat econòmica i associativa, s’ha fet compatible amb l’accés i el gaudi de qualsevol ciutadà. Així, mentre altres ports urbans combaten la decadència econòmica cedint a privatitzacions excloents que comprometen el seu rol d’espai públic, el Vieux-Port ha sabut renovar-se ampliant la seva condició de lloc compartit i obert a tothom.
Matevž Čelik comments the Joint Winner from Marseille (English version, Catalan subtitles) from CCCB on Vimeo.
[Darrera actualització: 26/05/2022]
