Estat previ
Ginhac de la Nerta és una vila provençal situada uns vint quilòmetres al nord-oest de Marsella. La seva població, de poc més de nou mil habitants, s’ha multiplicat per cinc des dels anys seixanta, primer, a causa de l’onada migratòria dels francesos repatriats d’Algèria i, a partir dels anys vuitanta, per l’arribada de famílies que fugien de la duresa de la perifèria marsellesa. La major part dels nouvinguts es va instal·lar en cases aïllades de baix cost i el municipi, mancat d’indústria i desposseït de les seves antigues explotacions agràries, va adquirir un caire poc dens i exclusivament residencial.Al llarg d’aquest procés de creixement, es va tenir poca cura de la qualitat de l’espai públic. Això i l’absència d’un patrimoni històric remarcable van anar en detriment de la identitat col·lectiva de la vila i de la possibilitat de fer-hi vida en comú. Aquestes mancances es palpaven al voltant de la mateixa seu de l’Ajuntament. La nau que ocupa estava flanquejada per dues placetes desmanegades, una d’elles afrontada amb els darreres de l’església i l’altra amb un vell graner abandonat. Ambdós espais públics estaven envaïts de cotxes i envoltats de cases atrotinades i solars desocupats.
Objecte de la intervenció
L’any 2012, amb l’objectiu d’injectar vida al centre, es va decidir perllongar la seu de l’Ajuntament amb un pavelló que allotgés usos comunitaris. Amb aquesta iniciativa, el consistori pretenia, d’una banda, contribuir a la densificació del centre edificant algun dels seus solars buits. De l’altra, es tractava d’incentivar la població a trobar-se al centre urbà per compartir activitats molt diverses i a l’aire lliure. L’operació, que va actuar sobre una superfície de tres mil metres quadrats, suposaria una inversió de tres quarts de milió d’euros.Descripció
El nou pavelló municipal de Ginhac de la Nerta és un prisma blanc i exempt que s’estén setanta metres seguint l’eix de la façana nord de l’Ajuntament. És baix i estret, d’uns tres metres d’alçada per quatre i mig d’amplada, i travessa un jardí de plantes provençals que es correspon amb dos solars abans desocupats. Un dels seus testers, decorat amb un mosaic de rajoles ceràmiques trobades al lloc, dóna a la plaça que hi ha al nord del consistori. Perquè això fos possible, ha calgut enderrocar una casa adossada al vell graner abandonat, que ha estat restaurat i integrat al conjunt de dotacions municipals. L’altre tester del pavelló s’encasta contra un talús que hi ha al fons del jardí.El pavelló consta de quatre porxos que comuniquen transversalment les dues bandes del jardí i que s’intercalen amb parts opaques on hi ha magatzems, serveis públics i cambres d’instal·lacions. Alguns dels porxos tenen el sostre impermeable, mentre que els altres són més aviat pèrgoles fetes de lamel·les de protecció solar. Un dels primers, un espai escènic on es poden fer representacions teatrals i projeccions de cinema, està proveït d’una graderia que reposa sobre el talús del final del pavelló. Un altre dels porxos completament coberts està dedicat a l’aigua i hi arriba un canal amb peixos que es nodreix d’un pou preexistent. Sota les pèrgoles semicobertes hi ha un espai per celebrar vetllades i dinars a l’aire lliure i un petit teatre de marionetes.
Valoració
Rotunditat i delicadesa es combinen al nou pavelló municipal de Ginhac de la Nerta seguint una vella tradició mediterrània. És la que celebra la vida pública amb volums clars i purs que juguen sota la llum del sol. També la que amanyaga la vida íntima oferint-li racons acollidors robats a l’ombra fresca. Convexitat lluent i concavitat en penombra, una doble condició que atorga al pavelló poders complementaris. En les grans ocasions, esdevé un reclam capaç de convocar la comunitat cap al centre. La resta del temps, convida el ciutadà a fer-ne un ús íntim i quotidià.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
