Estat previ
No és habitual que una ciutat marítima desaprofiti tant la seva pròpia costa com ho ha fet Tallinn durant més d’un segle. Aquesta negligència continuada es manifestava de manera especial a Kalamaja («Casa del peix»), un dels barris portuaris més antics de la capital estoniana. La seva relació amb el mar Bàltic va quedar interrompuda a principis del segle XX, quan s’hi va construir una base naval que esdevindria un punt estratègic a la frontera occidental de la Unió Soviètica. La base romandria activa fins al 1940, moment a partir del qual esdevindria un arsenal militar. Dècades després de la caiguda del bloc soviètic, la costa de Kalamaja continuava sent un racó de món d’accés restringit.Entre les instal·lacions de la base naval, encara es conserva l’hangar d’hidroavions, dissenyat per l’enginyeria danesa Christian & Nielsen durant la Primera Guerra Mundial. De planta rectangular, l’edifici consta d’un únic espai interior, diàfan i de gran alçada, cobert per tres immenses cúpules de formigó armat. Són aquestes estructures, pioneres al seu temps, les que van convertir l’hangar en tota una fita dins la història de l’enginyeria. Tenen base quadrada, d’uns trenta-cinc metres de costat, i un gruix excepcionalment prim, de només vuit centímetres. Miraculosament conservades al llarg de nombroses guerres, les cúpules estaven prop del col·lapse a principis del segle XXI. Havien perdut la meitat del gruix en diversos punts i bona part de les armadures estaven rovellades i a la vista. A més, els terrenys dels voltants estaven contaminats i, als molls del costat nord, delmats per les onades, hi havia uns quants vaixells escorats.
Objecte de la intervenció
L’any 2009, després de guanyar diversos litigis contra exoficials soviètics que reclamaven la titularitat de l’emplaçament, l’Ajuntament de Tallinn va veure en la reforma de l’hangar una doble oportunitat. D’una banda, calia salvar un monument de gran valor patrimonial abans que es perdés per sempre. De l’altra, l’edifici oferia un continent ampli, actualitzat i coherent amb la col•lecció del Museu Marítim d'Estònia, encabida de mala manera en un vell edifici del centre històric.La previsió que Tallinn esdevingués Capital Europea de la Cultura el 2011 va acabar d’impulsar el trasllat del museu cap a l’hangar del port, operació que tenia el suport d’una partida de més de catorze milions d’euros aportats per l’ajuntament, el Govern estonià i la Unió Europea. La reforma, que afectaria tant l’edifici com el seu entorn, havia de contribuir a reconciliar d’una vegada per totes la ciutat amb el mar. Aquesta reconciliació passava per convertir l’antiga zona restringida en un front marítim de lliure circulació i per inserir-hi nous usos que activessin un lloc durant massa temps oblidat.
Descripció
Les tres cúpules de l’hangar d’hidroavions van ser sotmeses a una restauració escrupolosa. El rovell de les armadures es va fer saltar amb mànegues d’alta pressió i les clivelles del formigó es van reomplir amb ciment expansiu. La superfície que cobreixen es va mantenir com un espai únic, potent i versàtil. Tot i així, s’hi van penjar passarel·les metàl·liques per tal d’organitzar el recorregut expositiu en tres nivells. A l’inferior, hi ha els submarins, entre els quals destaca l’EML Lembit (1936), l’única embarcació de la flota estoniana prèvia a la Segona Guerra Mundial que ha sobreviscut fins avui. Al nivell intermedi, hi ha les embarcacions de superfície, mentre que, a dalt, sota les cúpules, s’exposen els hidroavions, entre els quals es conserva un dels més antics del món. Sota una de les tres cúpules, s’ha alliberat un espai net que permet acollir conferències i projeccions.A la façana oriental de l’hangar, hi ha tres grans obertures cobertes amb portes abatibles. Un cop cada hora, s’obren automàticament, tot inundant l’interior de llum natural i fent visibles els seus artefactes nàutics des de l’esplanada exterior. Els terrenys d’aquest espai, que ara estan sempre oberts al públic, s’han descontaminat i s’hi han instal•lat bancs de fusta i fanals metàl·lics. També s’hi ha estès un paviment de granit que s’interromp per reservar alguns parterres de gespa i que presenta franges circulars concèntriques de dues tonalitats de gris. Aquestes franges convergeixen al centre de l’antiga plaça d’armes, un espai quadrat situat entre la façana nord de l’hangar i el seu moll. Ara és una plaça preparada per acollir actes multitudinaris a l’aire lliure i fa de vestíbul d’arribada dels molls, on s’ha obert un passeig portuari que mostra més embarcacions i hidroavions. Alguns d’ells formen part del fons del museu; els altres són particulars i estan en ús, de manera que, quotidianament, aporten activitat nàutica al lloc.
Valoració
A Tallinn encara li queda molta feina per endavant si vol acabar d’obrir-se al mar. De moment, però, la ciutat ja ha fet un pas important en el bon sentit. Inaugurat el maig del 2012, el tram de front marítim de Kalamaja s’ha convertit en un lloc emblemàtic que ja ha rebut la visita d’un terç dels estonians. Com a mostra d’això, l’any 2013 s’hi va celebrar el festival «Dies marítims de Tallinn», que va congregar més de 160.000 visitants.El trasllat de l’antic Museu Marítim cap a l’hangar d’hidroavions ha sabut treure el millor partit de dues preexistències. L’operació estableix una simbiosi perfecta entre un contingut i un continent que es necessitaven mútuament. D’una banda, el fons de l’antic museu ha estat posat en valor en unes instal·lacions més àmplies i actualitzades i en un context molt més coherent amb el món de la nàutica. De l’altra, s’ha salvat del col·lapse un edifici d’alt valor patrimonial que, precisament, torna a exercir la seva funció originària d’aixoplugar hidroavions.
David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]