Estat previ
El Gammel Hellerup Gymnasium és un institut públic d’estudis de secundària fundat el 1894. Situat al nucli de Hellerup, que pertany al municipi de Gentofte, al nord de Copenhaguen, ocupa avui un edifici dels anys cinquanta, de maó groguenc i format per tres naus rectilínies amb cobertes a dues aigües que s’escairen al voltant d’un pati aproximadament quadrat. La institució, que té més de nou-cents alumnes i un centenar de treballadors, entre personal docent i administratiu, fa servir aquest buit central com a lloc representatiu i d’esbarjo. El cert, però, és que les condicions climàtiques de Dinamarca feien que l’espai fos sovint inadequat per desenvolupar-hi activitats esportives o celebrar-hi actes multitudinaris com les cerimònies anuals de graduació.Objecte de la intervenció
L’any 2009, el centre va decidir destinar més de set milions d’euros a la construcció d’un vestíbul polivalent que acollís en condicions de confort aquestes activitats escolars. En consonància amb la seva condició d’equipament públic, també serviria el conjunt de la ciutadania de Hellerup com a sala d’actes de la comunitat o, fins i tot, com a refugi en cas de tempesta. L’últim espai edificable del complex educatiu era el pati central. No obstant això, atesa la seva funció com a zona d’accés a la qual s’aboquen la resta d’edificis, l’institut no podia renunciar a aquest espai. L’única solució viable passava per construir un vestíbul subterrani sota el pati, però això també tenia els seus inconvenients. D’una banda, soterrar el que havia de ser un dels espais més representatius de l’escola no semblava el més idoni perquè tingués la visibilitat que mereixia. De l’altra, el vestíbul requeria una alçada lliure considerable i això feia preveure un encariment de l’excavació subsegüent.Descripció
Fugint d’aquests inconvenients, el nou vestíbul polivalent de l’institut Gammel Hellerup tan sols està parcialment soterrat al pati central. Es tracta d’una sala rectangular amb una superfície lliure d’uns mil metres quadrats. El seu paviment només està quatre metres i mig per sota del nivell del pati, de manera que els murs de contenció perimetrals, de formigó armat, són relativament baixos. Però, per tal d’oferir una alçada lliure més generosa, la coberta del vestíbul, feta de bigues de fusta laminada amb vint-i-dos metres de llum, s’infla descrivint una superfície corba i s’eleva gairebé quatre metres al punt central. Aquesta inflexió, que sembla resseguir la trajectòria parabòlica d’una pilota llançada a la pista inferior, genera un monticle suau a la part central del pati superior. La seva superfície convexa, recoberta amb una tarima de llates de roure, disposa d’alguns seients d’acer esmaltat amb llums LED integrats com a únic element d’enllumenat exterior. Al costat oriental, els seients són tamborets individuals i disposen d’algunes taules similars. A l’oest, en canvi, l’únic seient és un banc seguit que descriu un cercle tancat. Un conjunt de panells fotovoltaics instal·lats a la coberta d’un dels edificis perimetrals aporta el 80% de l’energia necessària per ventilar i il·luminar el vestíbul.Valoració
La solució finalment adoptada parteix dels inconvenients de plantar el vestíbul al bell mig del pati com a reptes que donen sentit al projecte. El monticle que ha aparegut al centre de l’institut Gammel Hellerup no impedeix l’ús del pati ni l’assolellament dels edificis que l’envolten. Al mateix temps, evidencia a l’exterior la presència del vestíbul subterrani i confereix al pati un aspecte lúdic i icònic que s’arriba a veure des del carrer. D’altra banda, a més de minimitzar els costos econòmics i ecològics de l’excavació necessària, la curvatura confereix al sostre de la nova sala un aire gràcil i alegre que contraresta la seva condició de soterrani.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
