Estat previ
Dan Turèll estimava Copenhaguen, els seus sons, les seves històries, els seus racons. Ho reflecteix l’obra d’aquest poeta, escriptor i assagista que va néixer i créixer a Vangede, un suburbi de la capital danesa llavors allunyat i envoltat de camps. Precisament, va ser l’autobiogràfica «Vangede Billeder» (Imatges de Vangede) la novel·la que li va fer merèixer l’ingrés al mapa literari de Dinamarca. Rebel, prolífica, inclassificable, l’escriptura de Turèll coquetejava amb la contracultura Beat i la dimensió poètica de la decadència mentre recollia reconeixements en terrenys tan diversos com la novel·la negra o la crítica política.Va morir el 1993, amb només quaranta-set anys, però Copenhaguen no li dedicaria un espai públic reconeixent la seva vàlua i corresponent el seu amor fins al cap de gairebé vint anys. Com no podia ser d’altra manera, ho acabaria fent al barri de Vangede. Un indret excèntric i informal, difícilment classificable com a plaça, oferia una bona oportunitat. Quedava entaforat entre dues vies obliqües i de naturalesa ben diferent: l’una a llevant, corba i plena de petits comerços; l’altra a ponent, recta i poc activa. Un imponent til·ler presidia l’espai posant a prova la seva irrellevància. L’envoltaven un paviment de panots desgastats, un parterre assilvestrat i una colla de bancs atrotinats.
Objecte de la intervenció
Evidentment, l’espai rebria el nom de l’escriptor. Caldria condicionar-lo, no tant en honor a Turèll ?que potser ja l’hagués apreciat com estava?, com per fer-lo reconeixedor i confortable. Al capdavall, havia de merèixer l’apel·latiu de plaça. Però, a més, l’ús quotidià del lloc podia fondre’s amb la funció simbòlica. Més enllà de ser explícit en l’homenatge a l’autor, podia desplegar una màgia implícita que transmetés l’esperit de la seva obra als qui no la coneguessin.Descripció
Tot i que és ben discreta, la plaça Dan Turèll no pot passar desapercebuda. Al peu del til·ler preexistent, s’hi ha instal·lat una escultura d’uns tres metres i mig d’alçada. Consisteix en la representació tridimensional en acer patinable de vint-i-vuit lletres de l’alfabet danès i d’alguns signes de puntuació, mitjans d’expressió de l’escriptor de Vangede. Fins aquí el monument explícit.L’homenatge implícit rau en un banc allargat que abraça l’escultura resseguint el perímetre angular de la plaça. Format per dos braços rectilinis que convergeixen en un vèrtex arrodonit, té una longitud exacta de quaranta-set metres, en al·lusió a la curta però fructífera vida de Turèll. Està format per llates de fusta de color verd clar que defineixen una superfície sinuosa en referència als bancs de París, ciutat que l’autor freqüentava i que va influir en els diferents vessants de la seva obra. Al mateix temps, el banc és una afirmació democràtica que convida els passejants desconeguts, amb independència de la seva edat, origen o condició, a seure junts per conversar i compartir l’espai.
El braç oriental del banc gira l’esquena a una filera de castanyers preexistents. Darrere de l’occidental s’hi ha plantat una nova renglera de serveres, acompanyades de llums de parc que recreen l’atmosfera misteriosa d’una novel·la negra. Un paviment a base de peces grises de formigó amb textura lígnia ofereix una base neutra a tots els elements al·legòrics. Tot i així, el travessa una trama de perfils d’acer patinable que no pot evitar fer al·lusió a les ratlles paral·leles que tramen qualsevol text.
Valoració
Conjugant en una doble capa valor d’ús i valor simbòlic, la plaça Dan Turèll irradia una bellesa que arriba tant a versats com a profans. Així, sense estridències ni indiferències, situa el llegat de l’autor en el mapa de la ciutat que tant estimava. Ho fa amb una discreció captivadora, atrapant el visitant incaut en un marc poètic ben afí a l’esperit de la seva obra.David Bravo Bordas, arquitecte.
[Darrera actualització: 26/05/2023]
