Estat previ

La ciutat de Cluj-Napoca ocupa el centre de Transsilvània des de fa aproximadament dos mil•lennis. Llevat de les restes romanes que afloren cada cop que es du a terme una excavació, les traces més antigues de la seva estructura urbana daten del segle XIV, quan el rei Carles I d’Hongria li va atorgar el títol de civitas. Si bé llavors no era gaire gran, la seva extensió es multiplicaria per dotze al cap d’un segle, quan es va aixecar una fortificació que tancava una superfície de prop de quaranta-cinc hectàrees. Aquest sobtat creixement no va ser concèntric i el nucli antic de la ciutat va quedar arraconat a la perifèria. L’obertura d’una nova plaça major va comportar que l’antiga, que avui rep el nom de plaça del Museu, quedés relegada a una posició excèntrica i perdés la seva principalitat.

A part d’edificis residencials, les façanes de la plaça consten d’un monestir barroc i d’un palau neoclàssic i constitueixen un conjunt arquitectònic d’alt valor patrimonial. El 1902 es va instal•lar l’obelisc que encara avui ocupa el centre de la plaça i se’l va flanquejar amb dos grans parterres no trepitjables i envoltats de tanques metàl•liques. Estaven plantats amb arbres que han esdevingut centenaris i que, atesa la grandària de les seves capçades, entorpeixen considerablement la visió de les històriques façanes de la plaça. Amb el canvi de mil•lenni, la ciutat havia assolit l’índex de motorització més elevat de Romania i la plaça del Museu s’havia convertit en un aparcament a l’aire lliure. Les seves llambordes vuitcentistes havien desaparegut sota una capa d’asfalt i els peus de les façanes s’havien resseguit amb voreres elevades. Els cotxes l’ocupaven caòticament i, ajudats pels parterres no trepitjables, reduïen a la mínima expressió l’àmbit dels vianants.

Descripció

A més de la plaça, l’àmbit de la intervenció ha inclòs un bon nombre de carrers adjacents. La creació d’un aparcament sota un parc proper ha permès expulsar d’aquest àmbit el vehicle privat. La retirada de la capa d’asfalt que cobria la plaça ha fet possible la renovació de les seves instal•lacions subterrànies, tant de clavegueram com de subministrament d’aigua i llum. La restauració del seu empedrat vuitcentista ha resultat summament dificultosa, atès que, durant dècades, els carrers de la ciutat s’han urbanitzat amb formigó i asfalt i els únics artesans locals que saben treballar la llamborda són ja octogenaris. Finalment, ells s’han encarregat de supervisar la feina dels obrers. També s’han renovat l’enllumenat i la resta de mobiliari urbà, que compta ara amb una nova font. S’han eliminat els antics parterres i les seves tanques, però s’han respectat els seus arbres centenaris que ocupen ara cinc escocells envoltats de bancs.