Estat previ
Brezje és un dels nombrosos nuclis que hi ha al municipi de Radovljica, a l’oest d’Eslovènia. Malgrat que el seu cens no arriba als cinc-cents habitants, la localitat és molt coneguda per la seva església, un dels llocs de peregrinatge més importants del país. Està adossada a un monestir franciscà proveït de claustre i la seva façana principal, d’estil neoclàssic, presideix la plaça major del poble. A més del temple, que la tanca per ponent, la plaça està delimitada al nord per la tàpia del cementiri i al sud per un petit jardí plantat amb arbres, lleugerament elevat i encerclat per quatre murs de contenció. El costat de llevant, en canvi, està buit i s’obre cap a un paisatge rural que té els Alps com a teló de fons.La massiva afluència de fidels explica la grandària de l’església, molt considerable en relació amb la mida del poble. El moment més concorregut de l’any és el 15 d’agost, dia de Santa Maria, quan tradicionalment se celebra davant de l’església una missa multitudinària a l’aire lliure. Amb aquesta finalitat, la plaça s’omple de cadires i s’hi instal•la un altar temporal format per un dosser de roba. Fins fa poc, l’estat de la plaça, que al llarg del temps ha estat objecte de diverses intervencions inconnexes, no feia honor a la rellevància de l’acte que acull periòdicament. Els cotxes hi aparcaven indiscriminadament; el paviment i els murs laterals estaven mal conservats; els assistents no disposaven de lavabos públics, i no hi havia un espai adient on desar les cadires quan no eren necessàries. A més, l’altar exterior s’erigia tapant la façana principal de l’església i la seva provisionalitat el feia poc digne.
Objecte de la intervenció
L’any 2005, el monestir franciscà que gestiona el temple va promoure una intervenció per dignificar la plaça i adaptar-la als requeriments funcionals que periòdicament deriven del seu ús multitudinari. Però, a més d’atendre les necessitats de la plaça com a lloc d’acollida dels peregrins, la intervenció havia de beneficiar els residents locals que en fan un ús més quotidià i menys ritual.Descripció
La intervenció duta a terme ha foragitat el vehicle privat de la plaça i ha cobert la seva superfície amb un paviment de terratzo raspallat de color blanc. S’han restaurat la vegetació i els murs del jardí, que ofereix un espai reclòs de contemplació, contraposat al caràcter obert de la plaça. La tanca del cementiri, que també ha estat restaurada, s’ha recrescut amb una crugia que conté serveis públics, magatzems per desar les cadires dels peregrins i un altar que s’aboca sobre la plaça.El nou altar constitueix un habitacle prismàtic encastat dins la tàpia del cementiri. Està lleugerament elevat respecte de la plaça i unes escales formades per lloses de pedra blanca salven aquest desnivell. El seu interior està revestit amb llates de fusta clara i una obertura zenital banya de llum natural el seu parament posterior. La cara oposada a aquest parament s’obre completament cap a la plaça. Disposa de dues grans portes batents que pengen d’un marc metàl•lic fosc. Quan estan tancades, queden enrasades amb la tanca del cementiri i formen dins el marc un pany opac, també metàl•lic i fosc, flanquejat per dos buits laterals. Quan estan obertes, formen dins el marc dos panys de fusta clara que flanquegen el buit central de l’altar. Les dues posicions fan variar notablement l’aparença general de la plaça.
Valoració
La plaça de Brezje es debat entre dues realitats contraposades. D’una banda, és la plaça major d’un poble petit, amb un ús quotidià de baixa intensitat però subjecte als principis universals de tot espai públic. De l’altra, és un espai fortament connotat per un culte religiós que en fa un ús molt específic, gairebé restringit als seus seguidors. És un ús esporàdic però multitudinari, que el dinamitza considerablement, que el fa reconeixedor molt més enllà de l’escala del poble i que, en definitiva, és la raó de ser d’un lloc que, sense ell, tindria unes dimensions i unes qualitats ben diferents. La intervenció ha sabut donar una resposta apropiada a aquesta dualitat. A través d’una operació tan simple com l’obertura o el tancament de les seves portes, l’altar adquireix una mutabilitat que es propaga a tot l’espai de la plaça i l’adequa als seus diferents estats.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
