Estat previ
Amb una llargada de poc més de dos-cents metres que ressegueix la façana posterior del British Museum (Museu Britànic), Montague Place no és un carrer gaire remarcable. Temps enrere havia participat de la majestuositat de les places Russell i Bedford, que encapçalen els seus extrems i que constitueixen dos dels testimonis més ben conservats del Londres georgià. Durant dos segles, les prestigioses institucions culturals i acadèmiques que encara l’envolten el van convertir en un dels centres intel•lectuals de Londres però avui, després d’especialitzar-se com a node de transports del barri de Bloomsbury, serveix bàsicament com a parada de taxis i autocars. Ha esdevingut així un espai transitori, de caràcter merament utilitari i del qual es té una experiència superficial i fugaç.Malgrat tot, hi ha motius per pensar que aquest lloc adormit i oblidat amaga potencials latents. D’una banda, amb la recent reforma de la veïna estació internacional de St Pancras, el barri de Bloomsbury ha guanyat rellevància i es postula com un dels principals punts d’entrada al centre de la ciutat. De l’altra, és probable que Montague Place ocupi un dels principals focus d’atenció en el debat sobre l’ampliació del British Museum, prevista per als propers anys.
Objecte de la intervenció
L’estiu del 2008, el London Festival of Architecture (Festival d’Arquitectura de Londres), un esdeveniment biennal que celebra i explora els edificis i espais públics londinencs a través d’itineraris guiats, exposicions, instal•lacions a l’aire lliure, tallers, debats i conferències, va seleccionar sobre el mapa de la ciutat cinc zones d’especial interès. Una d’elles era el sector conformat pels barris de King’s Cross, Fitzrovia, Covent Garden i Bloomsbury. El principal esdeveniment que es va programar en aquest sector va tenir lloc a Montague Place i va ser comissariat per la New London Architecture (NLA), una organització independent que promou la presa de consciència sobre la qualitat de l’entorn construït a la capital britànica.L’esdeveniment preveia el desenvolupament a Montague Place d’un programa d’activitats contínues i simultànies dirigides a provocar una mirada fresca i extraordinària sobre el lloc per distingir-lo i intensificar-lo. Es pretenia desvelar el seu potencial ocult, posar de relleu els seus valors i convertir-lo en un punt de debat i reflexió sobre les possibilitats d’un sector urbà amb un passat remarcable, un present canviant i un futur prometedor.
Descripció
La intervenció va interrompre durant tres dies el trànsit a Montague Place per instal•lar-hi una estructura modular i efímera que zigzaguejava al llarg de cent seixanta metres tot generant als seus costats diferents llocs d’activitat, àmbits expositius, espais de representació o punts de trobada. Sensible a les preexistències del lloc, l’estructura respectava un àmbit més gran que els altres davant l’entrada nord del British Museum o un escenari teatral al peu d’un gran plàtan. Constituïa un mur espès i d’alçada variable, proveït de quatre passos transversals i d’un passeig transitable que, a través d’una successió de rampes, recorria longitudinalment el seu coronament.Es va concebre amb un sistema constructiu propi del món de l’escenografia teatral que el feia sofert a l’ús i resistent a la intempèrie, mentre permetia que es pogués muntar, desmuntar i transportar de manera ràpida i senzilla. Els seus paraments verticals estaven recoberts amb un teixit de malla negre i translúcid que provocava un suggerent efecte moiré i permetia establir subtils vincles visuals entre les activitats que es desenvolupaven a ambdues bandes del mur.
Entre aquestes activitats, que van superar la trentena i que van atraure més de 25.000 visitants, van destacar les xerrades i exposicions sobre arquitectura comissariades per la NLA, les representacions teatrals a l’aire lliure a càrrec de la Royal Academy of Dramatic Art (RADA, Acadèmia Reial d’Art Dramàtic), els concerts de músiques del món de la School of Oriental and African Studios (SOAS, Escola d’Estudis Orientals i Africans) i els tallers educatius organitzats pel British Museum.
Valoració
Conscient de la seva provisionalitat, l’estructura instal•lada a Montague Place va adoptar el sistema constructiu d’un teatre temporal o de l’escenari d’un concert de rock i, com ells, va defugir el protagonisme per constituir simplement el marc de les activitats programades sense pretendre generar-les. Alhora, però, la seva presència com a objecte va assenyalar el lloc amb una fita potent i significativa que provocava la sorpresa del visitant i despertava la seva curiositat. A més, va atènyer la dimensió arquitectònica a través d’una capacitat de distribució espacial que, sensible a les preexistències del context, diferenciava àmbits sense desconnectar-los completament i d’un recorregut elevat que, com un mirador, proporcionava vistes insòlites de Montague Place i de les activitats simultànies que hi tenien lloc.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
