Estat previ
El pronunciat meandre que la Garona descriu al seu pas pel centre de Bordeus explica que l’històric barri portuari de la capital de l’Aquitània, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2007, sigui popularment conegut com el Port de la Lune (Port de la Lluna). Entenent el riu com una defensa natural i reservant la riba dreta al sòl agrícola i natural, la major part de la ciutat es va desenvolupar a la riba esquerra que, des del segle XVI i fins a les acaballes del XX, va ser un important focus d’activitat mercantil. El segle XVIII va deixar com a testimonis del període de màxim apogeu del port una rica façana fluvial constituïda per majestuosos edificis neoclàssics de pedra calcària i un espai públic tan emblemàtic com la Place de la Bourse (Plaça de la Borsa), inaugurada el 1749 i encarregada de representar la prosperitat de la ciutat davant els nombrosos viatgers que hi arribaven pel riu. Poc més de mig segle després vindria a acompanyar-la en aquesta tasca la Place des Quinconces, una extensa esplanada flanquejada per dos boscos d’arbres plantats a portell i igualment abocada sobre la Garona. A finals del segle XX, però, la necessitat de modernitzar les instal•lacions portuàries va desplaçar l’activitat mercantil aigües avall, cap a Bassens i cap a Verdon-sur-Mer, i en bona part dels molls del Port de la Lune no hi va quedar gaire més que aparcaments superficials i solars industrials erms.Objecte de la intervenció
La ciutat es va dedicar llavors a reflexionar sobre el tipus de relació que volia mantenir amb el riu. Així van sorgir ambiciosos projectes que perseguien la reconquesta cívica de les seves ribes, com la construcció de nous ponts que complementessin els únics tres existents o la creació d’una xarxa de tramvia que resseguís el front fluvial. Aquesta infraestructura de transport públic, que va entrar en funcionament l’any 2005, va anar acompanyada d’una política que prioritzava al centre històric la mobilitat del vianant per sobre de la del trànsit privat i que va suposar la construcció de nous aparcaments a la perifèria. Això permetia prescindir dels aparcaments superficials dels molls que, alhora, amb el pas del tramvia, demanaven ser remodelats i oberts a tothom. Precedida per un concurs internacional convocat el 1998, l’actuació va suposar set anys d’obres, la urbanització de gairebé mig milió de metres quadrats i una inversió, per part de la Communauté Urbaine de Bordeaux, de setanta vuit milions d’euros.Descripció
Al llarg de més de quatre quilòmetres i mig de front fluvial i sobre la franja d’aproximadament vuitanta metres d’amplada que separa el tramvia de la Garona, els molls s’han estructurat a partir d’una seqüència variada d’espais simples com esplanades, prats i jardins que ofereixen un suport versàtil i apte per a múltiples activitats. Estan solcats longitudinalment per recorreguts que canalitzen de manera equitativa i funcional les diferents formes de mobilitat de vianants, ciclistes, vehicles privats, transports públics i fluxos de mercaderies. Els acompanyen franges vegetals que brollen del Parc Saint Michel, situat a l’extrem meridional del Port de la Lune, i s’allarguen per la riba esquerra amb més o menys intensitat, en funció de les qualitats dels espais que travessen.A partir del Parc Saint Michel, els molls de Sainte-Croix, de La Monnaie, de La Grave i de Salinières constitueixen el tram de la intervenció on la franja verda és més densa i on l’espai s’aboca més preferentment cap al riu que cap a la ciutat per acollir activitats relacionades amb les seves aigües, com la navegació, l’atracament d’embarcacions, els banys o les piscines. Més avall del Pont de Pierre, a partir del moll de Richelieu, la intervenció pren progressivament un caire més urbà i la vegetació perd densitat perquè el passeig fluvial es relacioni més íntimament amb la ciutat. Aquí, l’espai ha d’acollir usos més multitudinaris i intensius, com els mercats temporals, els espectacles culturals o les competicions esportives.
Al moll de La Douane, hi ha una gran esplanada rectangular i pavimentada que permet que la Place de la Bourse s’obri francament cap al riu. Se l’ha batejat com el Mirall d’Aigua perquè està equipada amb una sèrie de brolladors que la cobreixen amb una làmina líquida que reflecteix el cel i la majestuosa façana neoclàssica de la plaça. Eventualment, l’esplanada es buida d’aigua i deixa al descobert el seu empedrat de “cale bordelaise”, el paviment amb què històricament s’ha urbanitzat Bordeus, per acollir esdeveniments multitudinaris. Abans d’arribar a tocar el riu, l’esplanada cau formant una àmplia escalinata que convida a seure per gaudir de la seva contemplació. Al peu de l’escalinata discorre el passeig per a vianants i la pista ciclista, resolts amb una estesa de formigó tintat d’ocre que s’adiu amb el color de les façanes neoclàssiques de pedra calcària.
A banda i banda de l’esplanada, hi ha dos conjunts de parterres rectangulars anomenats Jardins de Llum i plantats amb vegetació baixa que no entorpeix la visió de la façana urbana. Al peu d’aquesta façana s’ha dinamitzat l’activitat dels baixos comercials a través de l’ampliació de la vorera i de l’ordenació de les terrasses, l’aparcament i el lliurament de mercaderies. Gairebé mig quilòmetre aigües avall, la transformació del moll de Louis XVIII en un gran prat que rep el nom de Prairie des Girondins permet que la gran esplanada de la Place des Quinconces es prolongui fins a tocar la Garona. Encara més avall, al moll de Chartrons, els antics hangars dels comerciants de vi han estat rehabilitats per acollir diversos usos que dinamitzen el riu.
Valoració
Precedida per dues operacions de gran envergadura tan afortunades com el desplaçament d’una zona industrial i el desplegament d’una xarxa de transport públic, la reconquesta de la riba esquerra de la Garona no podia consistir en altra cosa que a treure el màxim partit d’un front fluvial ple de qualitats. La intervenció ha salvat el perill de caure en solucions excessivament concretes, dissenyades o pintoresques que podrien haver esmorteït la majestuositat d’elements històrics com la façana urbana de la ciutat, la Place de la Bourse o la Place des Quinconces. Lluny d’això, ha sabut desplegar un repertori d’elements paisatgístics simples i abstractes que estableixen un diàleg respectuós amb les preexistències i les posen en relació amb el riu. Alhora, ha estat capaç de dotar-los del grau de versatilitat suficient perquè els bordelesos se n’apropiïn de les maneres més diverses.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 26/05/2023]
