Estat previ
En els darrers deu anys, l’antiga zona industrial de Zuric, que es coneix encara com l’Industriequartier, s’ha vist sotmesa a un notable procés de transformació a gran escala que ha comportat l’aparició de nombrosos edificis públics, residencials i comercials. Actualment es correspon amb el Districte Cinquè, situat entre el riu Limmat i el feix de vies que arriba a la propera Hauptbahnhof, l’estació més gran de Suïssa i epicentre del transport ferroviari de Zuric. Un dels focus d’interès més remarcables d’aquesta transformació és l’eix que es desenvolupa sota el Hardbrücke, un pont elevat de més d’un quilòmetre i mig de llargada que, salvant el riu i les vies del tren, divideix transversalment el districte. Aquest eix va des de la plaça Escher Wyss, vora el riu, fins a una estació del ferrocarril metropolità S-Ban, a la intersecció entre el pont i les vies.Oberta el 1982, l’estació del Hardbrücke es desenvolupa en tres nivells superposats. A la calçada superior del pont, que és una via ràpida amb dos carrils per banda, hi ha sengles carrils laterals d’autobús amb les seves corresponents parades. Cadascuna d’elles està connectada amb el nivell del carrer a través d’unes escales i de tres ascensors. En aquest nivell, a l’espai cobert per la llosa del Hardbrücke i presidit pels seus grans pilars, hi ha quatre vies perpendiculars al pont i separades per tres andanes força estretes on arriben directament els sis ascensors. Per sota de les vies hi ha encara un pas soterrat que connecta transversalment totes les andanes.
Fins fa poc, els problemes de l’estació eren evidents. Malgrat la seva importància com a intercanviador de sistemes de transport i la creixent rellevància del barri, no podia competir amb la presència urbana del pont que la cobreix. Passava desapercebuda com a objecte arquitectònic, tant per als vehicles que transitaven la via ràpida superior com per als vianants dels carrers inferiors i la plaça Escher Wyss. A més, els seus espais eren poc amplis i acollidors, i tant els recorreguts de circulació com la senyalística eren embolicats i poc orientadors.
Objecte de la intervenció
L’SBB, l’empresa pública del ferrocarril federal suís, va veure en l’actual dinàmica de transformació del barri i, especialment, en la prevista construcció d’un complex judicial i policial vora l’estació, l’oportunitat de redreçar aquesta situació. Amb aquesta finalitat, va decidir, l’any 2004, destinar un fons de tres milions d’euros a la reforma parcial de l’estació. A més de millorar-ne els espais per fer-los alhora més alegres i funcionals, la intervenció pretenia convertir-la en una fita urbana que assenyalés un important punt d’entrada del renovat districte i, fins i tot, que proclamés la seva nova identitat.Descripció
Al nivell superior de la via ràpida, sobre les marquesines de les parades d’autobús, s’han col•locat dos grans panells lluminosos d’uns tres metres d’alçada per gairebé vint-i-cinc de llargada. Cada panell exhibeix dues grans fletxes blanques, extretes de l’emblema de l’SBB, que convergeixen sobre un fons vermell. Els colors, la lluminositat i les mides dels panells, juntament amb la posició elevada que tenen sobre el Hardbrücke, fan que siguin visibles des de molt lluny.Sota la llosa del pont, els espais de l’estació s’han tenyit de blanc, vermell i blau, seguint la norma tricolor de la imatge corporativa de l’SBB. Les llargues parets que acompanyen les andanes són ara vermelles i les torres dels ascensors s’han pintat de blau. Tot i que l’estretor de les andanes no tenia solució, la substitució dels àmbits d’espera per cabines vidrades transparents les allibera visualment d’obstacles i les fa semblar més àmplies. El desplaçament de l’antic aparcament ha permès alliberar un gran espai per als vianants i subratllar la solemnitat del gran porxo vestibular definit per les dues fileres de pilars que donen suport a la llosa del pont. Un altre gran panell lluminós, disposat entre dos pilars, marca l’entrada al vestíbul. De fons vermell i amb les mateixes fletxes blanques que els panells del nivell superior, és visible des de la Escher Wyss Platz, a l’extrem oposat del porxo. La distribució funcional del vestíbul s’acorda ara amb la prevalença de la directriu longitudinal dictada per la porxada i reforçada amb la disposició lineal dels panells informatius, les papereres, les barres per lligar les bicicletes o les bandes blanques del paviment. Tots aquests elements defineixen un passadís central per a vianants i segreguen més enllà de les fileres de pilars dos carrils laterals per al trànsit de vehicles.
El recorregut central condueix a la rampa descendent que arriba a la part subterrània de l’estació i que ha estat ampliada per millorar la relació entre el vestíbul i el subsòl. La rampa conté ara una cafeteria coberta amb una lluerna. La inserció d’aquest servei la fa més amena i viscuda i el seu eixamplament progressiu l’escurça visualment en el sentit ascendent. L’espai subterrani ha estat endreçat i simplificat. Ara, els mateixos límits de l’espai són el suport de la informació orientadora, basada de nou en la imatge tricolor de l’SBB. Això ha permès retirar elements accessoris, ampliar les zones de pas i clarificar l’aparença visual dels espais per mitjà de la llum i de l’ús sistemàtic del blau, el vermell i el blanc.
Valoració
La contundent presència del Hardbrücke i el seu impacte dins el paisatge de l’Industriequartier són fruit de la necessitat d’una via ràpida de salvar la barrera física interposada pel ferrocarril. L’obertura de l’estació va permetre la connexió funcional entre dos sistemes de transport diferents i, fins llavors, mútuament indiferents. També va suposar que ambdues infraestructures deixessin de ser impermeables respecte al teixit urbà i que la seva intersecció esdevingués un important punt d’entrada al barri. El seu encreuament físic adquiria, així, una correspondència amb la intersecció funcional entre les dues infraestructures i el barri. Aquesta correspondència, però, no s’ha fet clarament explícita fins a la reforma de l’estació.Atesa l’envergadura de les dues infraestructures, l’edifici de l’estació era insignificant. Per evidenciar-ne l’especificitat, ha calgut donar-li un significat. A la correspondència entre la forma i la funció, s’hi ha superposat la capa de la informació i, com és habitual en l’àmbit d’una estació, aquesta informació s’ha manifestat sobre el suport de panells lluminosos. En aquest cas, però, els panells indicadors han sobrepassat la mera funcionalitat per esdevenir elements arquitectònics d’escala urbana. Els dos panells lluminosos de la calçada superior del pont s’erigeixen als seus costats com els dos brancals d’una gran porta d’entrada. De manera similar, el panell del vestíbul penja entre dos pilars com una gran llinda que assenyala l’accés a un espai de trànsit. Fora de la seva escala habitual, els panells continuen informant i orientant, però ara ho fan com fites urbanes que simbolitzen el barri i marquen la seva posició. Curiosament, mentre els panells informatius excedeixen l’àmbit de l’estació per esdevenir elements arquitectònics d’escala urbana, dins d’aquest àmbit, són els mateixos elements arquitectònics que delimiten els espais els que donen suport a la informació. L’efecte d’aquest intercanvi de papers, d’aquesta transposició de l’ordre natural de les coses, és la fundació d’un lloc concret, significatiu i diferenciat, que representa, ara sí, la nova identitat del barri.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 26/05/2023]
