Estat previ
Durant la Reconquesta, els regnes cristians es veien sovint obligats a repoblar els territoris guanyats per tal d’assegurar-los. En moltes zones del nord de la Península Ibèrica, aquests territoris, extensos i poc habitats, van ser estratègicament ocupats per xarxes multipolars de nuclis petits i de caràcter rural. A les rodalies de moltes ciutats amb muralla van aparèixer diverses cases i poblats aïllats, sense jurisdicció pròpia, que depenien administrativament de les autoritats d’intramurs. Aquesta unitat territorial, jurídicament cohesionada però físicament atomitzada, rebia en castellà el nom d’alfoz.En aquestes circumstàncies va néixer el poble de Rubena, pertanyent a l’Alfoz de Burgos i situat onze quilòmetres al nord-est de la ciutat. Malgrat que avui ja té el rang de municipi, el seu cens no arriba encara als 200 habitants. Vertebrat per la carretera de Burgos, que és el seu carrer major, el petit nucli està íntimament relacionat amb l’entorn natural i amb el rierol que en ressegueix el flanc oriental. A l’entrada del poble, vora aquest curs d’aigua amb vegetació frondosa i llera infranquejable, encara es conserven de l’edat mitjana una font, un safareig públic i un poltre de ferrar. Tots tres estaven fins fa poc en desús i en mal estat, i corrien el risc de ser engolits pel nou desenvolupament urbà que creix al seu costat.
El perill era real i imminent, ja que, durant les darreres dècades, l’originària dispersió de la comarca s’ha vist notablement incrementada. Això és degut a la creixent mobilitat del transport privat i a un planejament territorial que s’ha mostrat ineficaç a l’hora de regular l’expansió indiscriminada de nous desenvolupaments industrials i residencials. A més d’interferir en la històrica compenetració entre els petits nuclis i el medi natural, aquesta situació dificulta la consolidació de les infraestructures i suposa un pesat llast per al progrés econòmic i social de Burgos i el seu alfoz (de l’àrab alhawz – districte).
Objecte de la intervenció
L’any 2005, l’Ajuntament de Rubena va reaccionar davant l’envestida del nou creixement sobre l’àmbit natural del rierol i els seus vestigis medievals. L’actuació per recuperar i fer accessible aquest espai disposava de mitjans modestos, però tenia objectius ambiciosos. En darrer terme, buscava una solució concreta al problema de com els petits nuclis de l’Alfoz de Burgos poden mantenir la seva relació amb la història i la natura en el context actual.Descripció
L’espai natural que separa el nucli antic del nou grup de cases arrenglerades té menys de mil metres quadrats. Un talús esglaonat amb lloses allargades de formigó permet baixar des de la carretera fins a una petita esplanada de gespa situada vora el rierol. S’han afegit nous exemplars als arbres que envolten l’esplanada i s’han escampat sobre la gespa més lloses de formigó que defineixen un àmbit presidit per la font, el safareig i el poltre.Tots tres han estat restaurats. La font estava continguda dins d’una caseta d’obra vista i amb coberta de teules, que ha estat reemplaçada per una construcció menys aparatosa, revestida amb panells de fibres de fusta i ciment. També s’ha recalçat sobre nous fonaments l’estructura de fusta del poltre i s’ha millorat el drenatge del perímetre del safareig.
De l’esplanada neix un nou camí de graves compactades que duu cap al centre del poble, així com un passeig que ressegueix el marge del rierol. Aquí s’ha endreçat lleugerament la frondosa vegetació riberenca i s’han disposat més lloses allargades de formigó per marcar el recorregut i per facilitar l’accessibilitat i el manteniment del passeig. Una sèrie de gabions de roques calcàries blanques separen el passeig de la llera. Són elements de protecció, però també remarquen el traçat de l’aigua i, atesa la seva poca alçada, poden ser usats com a bancs.
Valoració
A més de restaurar els vestigis medievals, la intervenció ha recuperat un espai desatès i infranquejable, fent-lo públicament accessible i reconeixedor. Ho ha fet minimitzant la introducció d’elements artificials per tal de respectar-ne al màxim el caràcter natural. El subtil tractament del pla del terra, sobre el qual s’han dipositat amb delicadesa les lloses de formigó i els gabions de pedra calcària, facilita l’ús de l’espai sense esvair aquest caràcter.És cert que seria optimista considerar el resultat com a definitiu. En funció de com es desenvolupi el planejament territorial de l’Alfoz de Burgos, l’espai natural podria acabar convertint-se, a mitjà termini, en un parc marcadament urbà i encerclat de sòl edificat. Arribat aquest cas, la intervenció haurà servit per preservar el vincle del nucli antic amb un espai verd. Per si mateix, el seu contacte directe explicaria la gènesi morfològica de Rubena i això, juntament amb la presència dels elements restaurats, que donen testimoni del seu passat medieval, constituiria una valuosa contribució a la representació de la seva memòria col•lectiva. De moment, però, la intervenció es postula com un al•legat en defensa d’aquesta memòria i com un exemple a seguir en molts altres punts de la comarca.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
