Estat previ
Situat al cèntric barri de Saint Luke’s, l’Old Street coincideix amb el límit entre el districte d’Islington i la City de Londres. Té una estació de metro homònima a la rotonda on conflueix amb la City Road. Des d’aquest punt i al llarg d’uns dos-cents metres cap a l’oest, la caixa del carrer s’eixampla considerablement per donar cabuda a un passeig arbrat que es desenvolupa paral•lelament a la calçada dels vehicles.Avantsala de la City, aquest és un espai molt concorregut que veu passar diferents tipus de vianants, en diversos moments del dia i a ritmes desiguals. Si bé al matí i al vespre, hores de màxima afluència, el trànsit de persones és molt intens, en altres moments del dia esdevé un lloc de reunió per a la gent gran i un espai de joc per a la canalla. Fins fa poc, l’àrea central del passeig estava ocupada per un gran parterre de gespa que, lleugerament elevat i delimitat per un muret, escanyava dramàticament la secció útil de pas. Els paviments laterals estaven prou deteriorats i l’enllumenat, obsolet, no afavoria la sensació de seguretat a partir del capvespre.
Objecte de la intervenció
L’any 2004, l’indret va ser identificat, dins el Pla Estratègic d’Espai Públic EC1, com a punt d’importància cabdal necessitat de renovació. La iniciativa «Any Old Street», endegada pel consell municipal d’Islington, va recollir opinions i demandes entre els usuaris i els residents locals. Això va permetre elaborar les bases d’un concurs convocat per l’Architecture Foundation que perseguia un doble objectiu. Des del punt de vista funcional, es pretenia respondre al seu elevat grau d’afluència fent-lo més accessible i transitable. Des d’un punt de vista qualitatiu, es pretenia dignificar-lo i connotar-lo amb nous sentits que el fessin més atractiu als ulls de la seva heterogènia concurrència.Descripció
La intervenció desembarassa el passeig de l’antic parterre central i el substitueix per un paviment pla i continu de pedra clara i soferta que absorbeix còmodament les ràfegues sobtades de passants. Sobre el paviment hi ha de tant en tant motius circulars que s’agrupen o es disgreguen per marcar, respectivament, certs llocs de repòs i de joc o clarianes de pas. Com en un treball de marqueteria, aquests cercles es perfilen a través d’una successió de peces cilíndriques de pedra fosca tallades a taller i incrustades a l’obra. Aquest sistema permet que siguin fàcilment substituïdes en cas de malmetre’s pel desgast de l’ús.Els 21 plataners madurs que s’arrengleraven a banda i banda del parterre preexistent són reforçats per 18 exemplars nous. Els cercles del paviment ressonen amb recurrència a la base de cada tronc, encerclat dins d’un motiu anular que varia de funció en cada cas. De vegades es tracta d’un escocell circular enrasat amb el paviment. D’altres, el tronc és circumval•lat per una jardinera elevada, un banc rodó o una instal•lació per desar bicicletes.
De nit, l’enllumenat té un paper fonamental a l’hora de fer aquest tram de l’Old Street més segur i atractiu. Tant és així que se’l coneix com el «Passeig de la Llum». És format de 23 pals arrenglerats sobre dues franges fosques que emmarquen el rectangle abans ocupat pel parterre. Cada pal subjecta entre sis i vuit espots amb diferents orientacions i colors que varien dins d’una gamma entre el groc i el blanc. Els espots il•luminen les capçades dels arbres, convertint-los en grans làmpades i projectant les ombres difoses i fragmentàries del fullam sobre el paviment central. La instal•lació està regulada per un interruptor fotosensible que n’optimitza l’eficiència energètica i que es programa per variar de configuració entre els dies feiners i els festius o entre l’estiu i l’hivern.
Valoració
Seguint una política de rigorosa democràcia formal, els municipis acostumen a voler donar un tractament unitari i homogeneïtzador als seus espais públics urbans. Això fa que, generalment, els trets diferencials que caracteritzen un indret de la ciutat vinguin donats per la idiosincràsia arquitectònica dels edificis que l’envolten i que en la majoria dels casos són privats. Des de l’actuació pública, el Passeig de la Llum contradiu aquesta tendència per transformar un espai desgastat i obsolet en un lloc concret, significat i reconeixedor.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
