Estat previ
Creat per l’escultor noruec Gustav Vigeland entre els anys 1907 i 1942 per encàrrec de l’Ajuntament d’Oslo, el parc que duu el seu nom és un dels espais públics més concorreguts de la ciutat. Ocupa una extensió de prop de 320 hectàrees situada al nord-oest de la ciutat, en el si d’un parc més gran anomenat Frognerparken. Allotja una exposició permanent a l’aire lliure de 212 obres que l’artista va esculpir entre el 1926 i el 1942. Al sud del parc s’hi aixeca el Museu Vigeland, just davant d’un prat rectangular de 12.000 metres quadrats.Objecte de la intervenció
Seguint la tradicional vocació artística del parc, es va voler situar en aquest prat una instal•lació temporal anomenada «No Comment» i promoguda pel Museu Vigeland, la Creu Roja Noruega i l’Associació Noruega d’Escultors. Amb una extensió de nou mil metres quadrats, la intervenció va costar poc més de sis mil euros.Descripció
La instal·lació artística va plantar 500 tendes de campanya idèntiques i ordenades en una matriu de 31 fileres paral·leles en direcció esbiaixada respecte del perímetre rectangular del prat. Les fileres s’interrompien quan trobaven un obstacle físic, com un arbre, un edifici o una escultura de Vigeland. Les tendes eren de plàstic blanc i cadascuna d’elles, amb una alçada d’1,9 metres, ocupava un rectangle de 2,5 per 3,5 metres. De nit, algunes d’elles s’il·luminaven des de l’interior com llanternes i això feia que semblessin habitades. Al final de la instal·lació, les tendes van ser reciclades per a missions humanitàries de la Creu Roja.Valoració
Amb l’ocupació d’un espai públic normalment buit, «No Comment» suposa una interrupció física i una suspensió temporal d’aquest espai. La intervenció contradiu l’estructura espacial del prat que l’allotja, establint nous patrons de circulació que obvien les seves traces pròpies i transgredeixen la percepció habitual de la seva escala. Però, paradoxalment, l’operació de negar l’espai públic té com a resultat la seva posada en valor. D’alguna manera, l’espai públic es fa present a través de la seva absència.El campament de tendes ordenades no deixa de ser una metàfora del fet urbà, una analogia de l’ocupació d’un territori amb una sèrie d’unitats residencials que constitueixen un tot. L’eficàcia de la metàfora radica en el fet que, en aquest cas, el territori ocupat és un espai públic i això provoca una reflexió sobre la voracitat edificatòria i el menyspreu per l’espai públic entès com a buit no rendible. Des d’aquesta òptica, les tendes són l’expressió de l’aixopluc més econòmic disponible al mercat, mentre que el barri on estan emplaçades registra els preus del sòl més exorbitants de Noruega.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 28/09/2020]
