Estat previ
Gran part dels polígons residencials construïts a les perifèries urbanes d’arreu d’Europa durant els anys seixanta i setanta es caracteritza per la manca d’espai públic tot i l’abundància de sòl públic. Aquest és el cas del barri format per les dues viles olímpiques d’Innsbruck, construïdes l’una vora l’altra per als Jocs Olímpics d’Hivern dels anys 1964 i 1976. Aquests nous creixements van ser projectats i ocupats sobtadament, de manera que tant la seva composició demogràfica com el seu paisatge urbà presentaven una uniformitat gairebé isòtropa. No era fàcil reconèixer llocs significats amb sentit col•lectiu en uns carrers que es dissolien entre blocs d’habitatge social amb façanes monòtones i repetitives. Amb el temps, l’arribada de població nouvinguda va trencar l’homogeneïtat demogràfica, tot i que desencadenà l’aparició de nous conflictes socials. Aquesta situació quedà agreujada per l’escassetat d’infraestructures i equipaments culturals derivada del monofuncionalisme programàtic del barri.Objecte de la intervenció
El 1996 l’Ajuntament d’Innsbruck va convocar, a través de l’Europan IV, un concurs internacional per a la regeneració i millora del barri. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa, que preveia una inversió de 23 milions d’euros, era recosir les dues viles olímpiques a través de la creació d’una nova centralitat dotada de significats, infraestructures i equipaments públics.Descripció
En una parcel·la situada entre les dues viles, la proposta insereix un edifici de planta escairada que flanqueja un espai lliure rectangular de 100 per 50 metres. Aquesta superfície pavimentada és una nova plaça cívica que cobreix un aparcament soterrat i que dóna accés a l’edifici, un centre multifuncional ocupat per equipaments públics, comerç, habitatges i oficines.La major part de l’edifici té dues plantes d’alçada, tot i que en un dels seus extrems s’aixeca una torre de disset pisos. El vèrtex del cos baix està travessat per un passatge que el divideix en dues ales perpendiculars i que dóna accés a l’única cantonada de la plaça sense contacte amb el carrer. Una d’aquestes ales té la coberta enjardinada i conté un supermercat, un centre de dia i una escola bressol. L’altra ala, que té la coberta entapissada de pannells solars, conté una gran sala multifuncional a doble alçada, un centre juvenil i un conjunt de tallers per a associacions. A la base de la torre hi ha oficines i els serveis comuns d’un conjunt d’apartaments assistits per a la tercera edat que ocupa també els tres pisos superiors. Els tretze pisos restants contenen un centenar d’habitatges que augmenten la densitat de la zona i l’ús de la plaça.
Valoració
Malgrat la seva concentració i les seves dimensions, més arquitectòniques que no pas urbanístiques, la intervenció sobrepassa els límits de la parcel•la que la conté i exerceix una gran influència d’escala urbana. Ho fa, d’una banda, renovant i ampliant l’oferta dotacional dels escassos i esgotats equipaments que hi ha al barri. De l’altra, fundant un nou centre urbà, reconeixedor i accessible, que connecta la trama física i funcional de les dues viles i les convoca sobre un nou punt de trobada amb sentit col·lectiu. Finalment, reconeixent-se amb humilitat dins el paisatge urbà que l’envolta i evitant diferenciar-se de les controvertides qualitats formals dels blocs veïns.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
