Estat previ
El nus viari més complex de Viena se situa al nord de la ciutat, a cavall entre el districte d’Alsergrund i el de Döbling , uns tres-cents metres a l’oest del canal del Danubi. Amb quatre ponts que es creuen a diferents nivells, hi conflueixen dues de les principals carreteres que provenen del nord, diversos carrers, dos ramals de la històrica línia ferroviària projectada per Otto Wagner, dues línies de tramvia i l’estació de metro de Spittelau. Aquest complicat node d’infraestructures, que es va anar gestant al llarg de diverses dècades en els terrenys alliberats per una estació vinguda a menys, va esdevenir finalment una barrera infranquejable per a vianants i ciclistes.Objecte de la intervenció
L’Ajuntament de Viena està prenent un seguit de mesures per restablir el contacte entre els dos districtes i millorar la qualitat de vida de vianants i ciclistes. Una d’elles va ser la construcció d’una passarel·la anomenada Skywalk, que connecta l’estació de metro de Spittelau amb una àrea residencial del districte 19è.Descripció
Skywalk és un pont cobert amb una longitud total de 112 metres i tres recolzaments intermedis. Més enllà de la resposta als requeriments merament estructurals, la seva forma i les seves dimensions vénen donades per la complicada situació urbana que travessa. L’amplada i el nivell del seu tauler, així com el seu cantell, varien a cada moment per fer-se pas enmig dels diversos obstacles que troba.Després d’arrencar de l’estació de metro, el pont travessa per sobre de dues avingudes i s’encasta contra una gran pila del pont superior del ferrocarril d’Otto Wagner, formant un túnel. Això l’obliga a escanyar considerablement la seva amplada, que es recupera un cop traspassat l’obstacle. Llavors canvia lleugerament de direcció per passar sobre una altra avinguda i aterrar al parc de Gunesch. Al llarg de tot el seu recorregut salva un desnivell de més de tres metres per mitjà de diferents trams de rampa amb suaus pendents practicables amb cadira de rodes o bicicleta. De fet, el nou pont constitueix també l’extensió d’un itinerari ciclista que prové del marge del canal del Danubi. Tant els seus paraments verticals com la seva coberta estan revestits amb vidres que resguarden els passants del mal temps. L’espai interior disposa de conductes que en garanteixen una ventilació correcta.
Valoració
Si bé és cert que la nova passarel·la contribueix a fer encara més complexa la volumetria enrevessada d’aquest encreuament de ponts i passos inferiors, no ho és menys que fa possible la participació dels vianants en aquest sistema circulatori. Prova d’això són els 500 passants per hora que salven una important barrera física en un passeig amenitzat per les deformacions espacials que el pont pateix al llarg del seu recorregut. Lluny de ser capricioses i fortuïtes, aquestes deformacions són conseqüència directa del seu entorn immediat, de manera que l’optimització del seu disseny estructural queda justificadament subordinada a les restriccions del context urbà.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
