Estat previ
Antigament, el riu Spree havia jugat un rol important dins la vida social de Berlín. Com en d'altres capitals europees, durant els segles XVIII i XIX, la construcció de ponts al centre de la ciutat es va convertir en una activitat profusa que va donar exemples carregats de simbolisme i representativitat. A principis del segle XX a les ribes del Spree hi havia quinze banys públics concorreguts. Alguns eren espais definits dins del propi riu i d'altres eren embassaments propers, anomenats Badeschiffe [vaixells de bany], que s’alimentaven amb les seves aigües.Però, abans de la Primera Guerra Mundial, la creixent pol·lució d’aquestes aigües ja havia provocat el tancament de tots els banys públics i, durant la Segona Guerra Mundial, tots els ponts, amb l’excepció del de Weidendammer i el de Schilling, varen ser totalment o parcialment destruïts pels bombardeigs. Els ponts construïts acabada la guerra són obres d’enginyeria parques que, evitant qualsevol desviació de l’optimització funcional i constructiva, es limitaren a donar una resposta eficaç a les necessitats de comunicació sorgides durant el procés de reconstrucció d’Alemanya. Poc després, la ciutat dividida acabaria de donar l’esquena al seu riu, que coincidia majoritàriament amb la frontera entre l’est i l’oest. Avui en dia, malgrat les inversions aportades pel Senat de Berlín a partir de la reunificació, les ribes i els ponts del Spree no han recuperat l’esplendor de segles anteriors.
Objecte de la intervenció
L'any 2002, el StadtKunstProjekte, una institució pública creada amb l'objectiu de fomentar les intervencions artístiques a l'espai públic, va endegar un projecte que, sota el nom de “con_con” [connexions construïdes], va aplegar artistes, arquitectes i enginyers en el desenvolupament d'una sèrie d’intervencions que perseguien la recuperació dels ponts i les ribes del Spree com a espais vitals de la ciutat. Dins d’aquestes intervencions, el Spreebrücke parteix de la concepció del pont com un element de comunicació, no només entre dos punts, sinó també entre la ciutat i el riu.Descripció
El Spreebrücke és una nova zona de banys flotant que pot ser desmuntada i transportada a qualsevol punt del riu. Actualment està instal·lat al sud-est de la ciutat, poc abans del pont d'Oberbaumbrücke. Està format per una piscina, una platja artificial, un pont i un contenidor. El vas flotant és el resultat de transformar un Schubleichter –un tipus de vaixell molt comú al Spree– en una piscina. Després de retirar-ne la coberta, el casc del vaixell constitueix un vas flotant que defineix sobre la superfície del riu un recinte rectangular d’aigua neta on es pot nedar a l’estiu i patinar a l’hivern. Potents lluminàries blaves i verdes encastades a les parets interiors del vas il•luminen la superfície de l’aigua. Dues estructures metàl•liques flexibles garanteixen la fixació de la piscina a la riba. En funció del cabal del Spree, la piscina flota o es recolza al seu llit, de manera que la seva superfície pot quedar enrasada o sobresortir respecte el nivell del riu.La platja artificial està formada per dues plataformes rectangulars i paral•leles que, amb les mateixes dimensions i orientació que la piscina, floten al seu costat. Estan construïdes amb una tarima de fusta que es recolza sobre una estructura metàl•lica flexible, fàcilment desmuntable i transportable. El pont, que connecta la platja amb la piscina, és una peça articulada que, en funció de la seva posició, permet o barra l’accés. Un Stueckgut-Container, que és un contenidor flotant per al transport de mercaderies, allotja, d’una banda, les bombes, filtres i generadors i, de l’altra, el bar, els serveis i els vestidors.
Valoració
El Spreebrücke és un equipament versàtil de gran acceptació pública on no només es donen trobada els berlinesos i el seu riu. També s'hi estableix la màgica intersecció entre un objecte cultural concret i un arquetip universal d'espai públic. D'una banda, el Schubleichter reciclat que conforma el vas de la piscina ens remet a una dimensió local del projecte que recull la tradició de la indústria nàutica del Spree. De l'altra, es fa inevitable l'analogia amb els antics banys públics romans, espais públics hedonistes i civilitzadors, d'intercanvi social i cultural. Aquesta afortunada coincidència té com a resultat una aplicació literal del terme Badeschiffe que, ara més que mai, mereix ser traduït com “vaixell de bany”.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
