Estat previ
Kalmar és una petita ciutat del sud-est de Suècia, situada a la costa del mar Bàltic. La seva plaça major, anomenada Stortorget [“plaça gran” en suec], és un gran pla rectangular de 90 metres d'amplada per 110 de llargada que envolta la catedral barroca de la ciutat, un edifici exempt construït l’any 1702. Des de llavors, Stortoget ha estat un centre representatiu per als poders polític, religiós i militar, i també l’escenari principal d’intercanvis comercials i socials de la ciutat. De fet, la història de la consolidació urbana de Kalmar està escrita a les pedres de Stortorget. Són grans pedres tosques, sense tallar, provinents dels camps de cultiu originaris, emprades primer per aixecar les tanques de pedra seca que els delimitaven i, poc després, per bastir les parets de les cases i per pavimentar carrers i places. Aquestes pedres han conformat durant 300 anys gran part del paviment de Stortorget. Les seves variacions en la mida, color i textura les distingien clarament de les lloses i vorades de granit homogeni afegides fa vuitanta anys a la plaça per diferenciar el pas dels vianants i els vehicles que, fins l’any 2003, podien aparcar-hi lliurement.Objecte de la intervenció
El 1999 el Swedish Arts Council va convocar un concurs internacional que pretenia trobar una solució modèlica per a la renovació imaginativa d'una plaça amb molta rellevància per a la història nacional. Així, la renovació de Stortorget no sorgeix tant de la urgència de donar-li un ús nou o de millorar-ne l’estat de conservació, com de la voluntat de conferir-li la dignitat que mereixia pel seu pes específic dins la ciutat. Es tractava bàsicament de despullar-la d’allò que li era superflu i retornar-la a un estat originari en què es caracteritzava per la buidor sòbria i indiferenciada del seu gran pla empedrat.Descripció
La intervenció comença per retirar de la plaça les vorades i les lloses de granit afegides fa vuitanta anys, amb la previsió de reutilitzar-los en qualsevol altra banda de la ciutat. Els panys empedrats de pedra tosca es completen, allà on hi havia hagut el granit, amb nous empedrats que restableixen la planitud unitària de la plaça. Els nous panys, però, es resolen com apòsits que es diferencien dels originals, formant així un joc de retalls que recorda un taulell de marqueteria o incrustació. Alguns dels nous panys s'omplen amb panots aparellats i d’altres estan formats per grans lloses de formigó prefabricat, revestides amb una capa de petits còdols de granit amb tonalitats que lliguen amb les de les pedres tosques originals. D’aquesta manera, el gra i la textura dels nous panys apareixen com a miniatures dels panys originals. De tant en tant, l’ortogonalitat del taulell d’incrustació es trenca mitjançant l’encaix de grans peces rodones on hi ha encastades petites reixes circulars. A través d’aquestes reixes es pot escoltar com ressona l’aigua subterrània que circula per un sistema de pous connectats i fa palesa la proximitat de l’aigua del mar.Valoració
Fugint de les dificultats tècniques i de la impertinència conceptual que suposaria la imitació literal de l'empedrat original, la intervenció aplica una solució constructiva contemporània que completa el paviment de la plaça retornant-li la planitud i la continuïtat. D’aquesta manera, Stortorget recupera la dignitat perduda adquirint, al mateix temps, un joc nou i delicat de panys empedrats que el fan més amable i divertit.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
