Estat previ
L'estació d'Eilenburg, emplaçada al barri de les indústries gràfiques de Leipzig –el centre editorial d’Alemanya– va ser utilitzada entre 1874 i 1942 per al transport ferroviari de rodalies i de llarg recorregut. Després de la seva destrucció durant la guerra, els seus terrenys abandonats quedaren envoltats per una tanca que amagava un hangar per a locomotores, vells edificis d’habitatges per als funcionaris del ferrocarril i alguns trams d’un antic mur de circumval·lació. A l’esplanada en desús, puntuada per aquestes estructures obsoletes, s’hi sumava la presència d’una conducció interurbana de calefacció que travessava tot l’àmbit. Els barris residencials de l’entorn de la vella estació, bona part dels habitatges dels quals estaven buits, presentaven una important manca d’espais lliures.Objecte de la intervenció
A partir dels anys noranta, els habitants del barri de Reudnitz, conjuntament amb l'administració local, iniciaren un procés per trobar fórmules per a la millora de les condicions de vida al barri. Els objectius a assolir, que sorgiren de fòrums i tallers participatius als quals assistiren residents, entitats i representants del govern municipal, cristal·litzaren definitivament en un pla d'urbanització i sanejament de tot el sector que representà la delimitació de diferents zones de remodelació urbanística i la definició de les actuacions que calia dur a terme a l'espai públic.Al bell mig dels antics terrenys de l'estació ferroviària es construiria un nou parc d’importància estructural per a tota la ciutat i als seus entorns immediats s’adequarien diferents carrers, recorreguts per a vianants, carrils bici i zones d’estacionament per a vehicles. El nou parc urbà, en un àmbit de 6,3 hectàrees al centre de l’antiga esplanada ferroviària, havia d’esdevenir el motor de revitalització de tota la zona i connectar, a través d’un corredor verd, el centre urbà de Leipzig amb els barris de l’entorn. En els diferents tallers duts a terme es decidí que els habitants havien de participar activament tant en la planificació com en la realització de les obres de construcció del parc, que, cridat a compensar la secular manca d’espais lliures a la zona, havia de ser transitable en la seva totalitat i d’incloure zones de joc, d’esport i de lleure.
Descripció
El projecte per al nou parc urbà de Reudnitz decidí que les preexistències –els arbres existents, la conducció de calefacció, l'hangar, els murs de circumval·lació i diferents edificis– s’integrarien a l’espai com a particularitats del lloc, assumits plenament dins d’una concepció general, que també integrà completament la participació intensa, crítica i creativa, dels ciutadans en tot el procés. La proposta per a la configuració del parc es basà en la conjugació de dos elements: una estructura organitzadora sorgida de la superposició de diferents nivells –els camins, carrers i places, els edificis conservats objecte de reconversió i l’estructura de la vegetació– i unes franges de parcel·les per a l’apropiació ciutadana.Els elements ordenadors de l’espai s’organitzaren a partir d’un passeig axial, corredor verd d’unió amb el centre de la ciutat, configurat fonamentalment a partir d’un mur de gabions cobert de bedolls que fou construït per joves de tot Europa coordinats, durant dues setmanes, per l’oficina de planificació i l’empresa constructora. Perpendicularment i obliquament a aquest passeig es configuraren un seguit d’itineraris transversals en funció de la continuïtat de recorregut que podien suposar a escala urbana, bastint una esquema general de circulacions en espina que garantís la interconnexió del parc amb els teixits urbans veïns. Aquests camins de connexió transversal, subratllats al nord amb àlbers i al sud amb panells metàl·lics, penetren l’espai travessat per la gran conducció de calefacció, que queda dividit en tres franges longitudinals: una gran superfície de gespa que conserva les característiques espacials de l’antiga platja de vies de l’estació i dues àrees de parcel·les a ambdós extrems de la zona verda central; l’àrea sud, amb una alternança d’espais coberts de robínies, tanques de bardissa i àrees per a l’esport, els jocs i el lleure i l’àrea nord, on les parcel·les es configuraren de manera que poden ser utilitzades privadament per grups i veïns de la zona si els lloguen.
Durant la definició i realització del projecte es donaren diferents nivells de participació ciutadana; en la definició de les parcel·les de lloguer per als veïns, en la construcció dels espais públics i en la planificació dels espais de joc, de lleure i esportius. En les reunions de ciutadans es van elaborar propostes per a la configuració i utilització dels espais de parcel·la-jardí, per a la cura i millor ús dels quals es decidí finalment que cada llogater també podria adquirir un contenidor de format predeterminat per a eines de jardineria i altres útils, però del qual podria escollir-ne lliurement el color. Per tal de separar les parcel·les pseudoprivades de la zona pública de gespa, els murets de gabions articulen clarament i nítidament l’espai i mantenen la independència visual entre les zones públiques del parc i els microcosmos viscuts que suposen les franges de parcel·les arrendades als veïns.
En la planificació dels espais de joc i de lleure, el servei de zones verdes de l’Ajuntament de Leipzig, una associació de veïns i l’oficina de planificació van recollir les idees desenvolupades pels infants del barri en diferents tallers i es realitzaren un turó de jocs, un bosc encantat i un joc de moviment amb la seva col·laboració. En el parc s’habilitaren, entre altres instal·lacions, un camp d’esports multifuncional, espais amb tennis de taula, espais per a la pràctica de la petanca i un àmbit de sorra per al voleibol de platja.
Valoració
Des de l'any 1998, i a través de diferents fases, el nou parc urbà de Reudnitz s'anà construint per als ciutadans però, el què és més singular, amb la seva manifesta i concreta participació. L'èxit de les superfícies públiques construïdes successivament amb la comunitat avala la importància de la complicitat que aquest projecte aconseguí crear amb els actuals usuaris del parc, des dels moments més preliminars de proposta fins a la seva materialització final. L'experiència innovadora de les parcel·les de lloguer estimula la identificació amb el parc dels ciutadans i fomenta el sentiment de corresponsabilitat en la cura i manteniment de l'espai públic.Aquest nou parc a Leipzig recupera un indret oblidat, respectant la integritat d'alguns dels elements de la seva configuració anterior i proposa, al mateix temps, idees noves, imaginatives i fresques, per a la utilització dels seus espais. El projecte, estructurat i flexible alhora, atent a la funció urbana de la nova zona verda, garantí tant la seva bona relació amb el centre urbà com amb uns barris de l'entorn que a mesura que el nou parc anà prenent cos reberen un impuls decisiu per a la seva revitalització. L'èxit del parc constitueix el símptoma més revelador de la nova vida al barri i de la importància que tindrà en els seu futur desenvolupament.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
