Estat previ
L'espai central d'una avinguda al centre de Rotterdam fou motiu d’especial atenció per part del Departament de Planejament Urbà de la ciutat des de l’any 1998. Malgrat la seva centralitat i la seva superfície aquest ampli espai longitudinal a l’avinguda Westblaak quedava atrapat enmig de dues vies d’intensa circulació als seus laterals, fet que, anàlogament al que passa massa sovint en diverses geografies urbanes, el convertia més pròpiament en una gran mitjana d’una via de trànsit que en un passeig urbà. El seu relatiu isolament es traduïa alhora en una ocupació mínima per part de la gent, que optava majoritàriament per circular per les voreres renunciant a la possibilitat de fer-ho pel centre de l’avinguda.Objecte de la intervenció
Per tal d'acabar amb la infrautilització d'aquest espai, l'Ajuntament de Rotterdam decidí dotar-lo d'un ús específic que el convertís en un espai dinàmic i atractiu. Amb aquest objectiu decidí transformar-lo en un parc especialment pensat per als skaters, convençut que una activitat com aquesta, sovint associada a la perifèria de les ciutats, podia no només revitalitzar aquest espai quasi residual sinó alhora subratllar el caràcter públic i col·lectiu de l’espai públic i la propietat per tothom compartida dels centres urbans. La involucració de diferents grups de skaters durant tot el procés de concepció i realització fou vital per tal d’aconseguir l’èxit del projecte.Descripció
La construcció del skatepark s'inicià l’any 2000 i finalitzà el novembre del 2001. Els treballs de remodelació per a la concreció del parc comportaren la creació de diferents passos de vianants que connectessin l’espai central amb les voreres de l’avinguda Westblaak i la redefinició d’un encreuament viari contemplant la mobilitat general a tota la zona.La zona central s’asfaltà totalment perquè el parc esdevingués íntegrament patinable. Amb la col·laboració i assessorament dels skaters, es projectaren específicament onze peces d’equipament per al patinatge, les piruetes i les acrobàcies aèries, amb prestacions concretes i diversificades cada una d’elles. Totes aquestes instal·lacions –el half-pipe, les mini rampes...–, que s’ubicaren al cor del parc, foren pensades des dels requeriments específics de diferents modalitats de patinatge per oferir oportunitats per a tota mena de patinadors –skaters, aficionats als patins en línia, al BMX...–: tots havien de poder trobar el seu lloc en un espai que volia presentar alhora facilitats tant per als professionals experts com per als principiants. El terra va ser pintat segons un patró cromàtic molt viu de manera que les diferents superfícies acolorides emfasitzessin la funció principal del parc com a skatepark. La pauta de disseny per al tractament de les superfícies es seguí igualment en la definició d’un itinerari per a la circulació i el passeig de la gent a través del parc, a ambdues vores del qual es plantaren alts til·lers. Paralel·lament i a tocar d’aquestes fileres d’arbres, per tal de limitar el parc respecte dels carrers laterals, es disposà una tanca verda de llorer d’1,50 m d’alçada. Al llarg de tot l’espai es col·locaren nombrosos bancs per al descans dels practicants i el gaudi dels observadors curiosos.
Prop de l’encreuament viari remodelat, s’instal·là un cafè amb servei d’hosteleria per a patinadors i visitants i, per tal d’assegurar el manteniment i el bon funcionament del parc, s’habilità un quiosc per al personal encarregat de la seguretat i cura de les instal·lacions incloent-hi dotacions de serveis públics. El personal és responsable de la gestió integral del nou equipament, d’ajudar i aconsellar la gent i, previ acord, d’esborrar les possibles pintades immediatament després que facin aparició per evitar l’erosió i la degradació de les diferents superfícies patinables i del conjunt del parc, que resta il·luminat fins al capvespre per possibilitar la utilització dilatada al llarg del dia de les seves diverses instal·lacions.
Valoració
Aquest parc ha esdevingut molt popular entre les skaters no només de Rotterdam sinó de tot el país i s'ha convertit en l'espai de patinatge a l'aire lliure més gran i coherent dels Països Baixos. Si a això s'hi suma el fet que es troba al cor mateix de la ciutat, enmig d'una via de circulació i absolutament integrat a la vida urbana, cal concloure que l'actuació té quelcom d'extraordinàriament excepcional, i malauradament no gens habitual. Aquesta intervenció no només ha suposat un èxit d'acceptació general també entre els habitants del barri i els treballadors de la zona, que atrets per l'espectacularitat d'aquesta activitat no dubten a visitar un parc que ha reactivat rotundament aquesta cèntrica avinguda, sinó que ha donat visibilitat a una pràctica molt estesa entre els joves, sovint desenvolupada en contextos perifèrics per manca d'espais habilitats correctament, i l'ha portada al mateix centre de la ciutat.Fent protagonistes els skaters des del projecte i implicant-los en la seva gestió i manteniment, aquesta actuació altament participativa, valenta i decidida ens recorda la importància de trobar nous i diversos usos que intensifiquin l'experiència de l'espai públic garantint-ne la vitalitat i el sentiment de corresponsabilitat en el seu bon funcionament per part de tothom. De l'espai infrautilitzat anterior, i a través d'un projecte seriós i responsable que aposta sense tebieses per l'ús que proposa, el mateix espai es transforma en un indret excitant passant a una situació d'ocupació gairebé contínua que enriqueix el paisatge urbà amb una activitat lúdica, pràcticament incessant, que atrau visitants d'arreu, converteix en espectadors als vianants ocasionals i suposa la recuperació d'un espai que, magníficament equipat, esdevé socialment integrador.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
