Estat previ
A la riba nord del riu Tàmesi, entre el riu i la via principal d'accés a Londres des de l'est, ara the Strand, el complex construït de la Somerset House inicia una nova etapa de la seva dilatada vida. Nascut com a palau familiar privat al segle XVI, després d’acollir membres de la família reial al segle XVII i de convertir-se al segle XVIII, de la mà de l’arquitecte W. Chambers, en un complex eminentment administratiu seu de prestigioses societats londinenques, a final del segle XIX va perdre aquest ús pseudopúblic i va entrar en un declivi que dissortadament només es va veure pal·liat en part al segle XX per atendre les necessitats d’aparcament de les nombroses oficines governamentals ubicades a les diferents ales de l’edifici, funció per la qual el magnífic pati central es va veure literalment segrestat per la diària presència de vehicles estacionats. Així, un edifici amb una forta empremta en l’estructura urbana de la zona, final de l’eix de l’avinguda Kingsway magnificat per l’illa semicircular d’Aldwych, va romandre durant molts anys infrautilitzat i totalment tancat al públic, de la mateixa manera que la terrassa fluvial situada al darrere de l’ala sud de l’edifici va quedar buida de tota activitat social.Objecte de la intervenció
L'any 1997 el Govern creà un Consell amb la funció específica de reconduir la situació de la Somerset House, amb la voluntat manifesta d'obrir-la decididament al públic. Amb aquesta finalitat, calia recuperar l'espai del pati central i fomentar la utilització de la terrassa posterior que donava al riu, condicionar ambdós espais i aprofitar aquesta obertura per definir nous recorreguts per a vianants que la proximitat del pont de Waterloo podia amplificar positivament a escala urbana.La intervenció havia de seguir les directrius de l'autoritat en polítiques urbanes del Greater London per fomentar la mobilitat alternativa al vehicle privat. L’any 1998 el projecte emprenia l’encàrrec amb la idea que la transformació del pati havia de convertir-lo en un espai públic per a tothom, apte i equipat per a la celebració d’esdeveniments socials diversos a l’aire lliure.
Descripció
Les dimensions del pati, així com el seu aforament potencial, amb capacitat per a 3.500 persones, requerien la construcció de tot un seguit d'equipaments i serveis addicionals per als visitants. L’actuació es va iniciar amb la construcció d’un edifici enterrat sota la cota del pati, amb la finalitat d’acollir dotacions sanitàries, entre altres. Posteriorment es va reurbanitzar el pati i es van passar les noves canalitzacions i els serveis tècnics per sota del nou paviment de granet portuguès, col·locat amb especial atenció als aspectes d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i altres discapacitats. Sense condicionar l’ús del pati es van instal·lar 55 brolladors d’aigua d’alçada variable, controlats per ordinador i il·luminats amb fibra òptica també cablejada sota el nivell de la superfície del pati, i es va disposar una il·luminació ambiental a les diferents façanes del pati-claustre i de la façana al riu.Per tal de donar continuïtat urbana a les noves circulacions derivades de l’obertura del complex del palau, es va construir un petit pont en rampa que enllaça la terrassa fluvial amb el pont de Waterloo i, per tant, acosta l’espai recuperat del pati i la seva activitat al complex cultural de la ciutat de la riba sud del Tàmesi. Per assegurar la connexió entre el pati i la terrassa, es va obrir de manera permanent un hall de l’edifici i es va instal·lar un servei de cafeteria al corredor del riu després de crear-hi una zona d’ombra. D’ençà de la recuperació del pati central, una de les seves activitats més populars ha estat la pista de gel instal·lada durant els mesos d’hivern per al patinatge a l’aire lliure.
Valoració
Repensar la ciutat construïda i els entorns urbans consolidats per qüestionar si poden oferir noves prestacions a la ciutat i als ciutadans ha resultat sovint summament fructífer. Més enllà de les qüestions relatives a la densificació dels centres urbans, sovint ens trobem que aquests són plens de llocs mig oblidats, infrautilitzats, desatesos... Quants patis interiors no moren d'avorriment quan podrien revertir molt positivament en la gent incorporant-se al conjunt d'espais públics, contribuint així a la seva coherència?Pensar a recuperar aquests espais i reequipar-los, i fer-ho des de la lògica de la seva imbricació en la xarxa de recorreguts urbans, com ho fa aquest projecte, és una manera de garantir els fluxos de gent, la vitalitat d'aquests espais i, en definitiva, la seva funció col·lectiva i urbana.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 07/06/2023]
