Estat previ
Construïda l'any 1830, la dàrsena oval era el vas d'entrada per mar al moll est de l’antic port industrial de Cardiff. Amb el declivi gradual de les exportacions de carbó després de la primera Guerra Mundial, el moll va ser tancat i, l’any 1960, cobert de terra i definitivament tapat. Des de l’any 1970 fins a l’inici de les obres, l’any 1991, la zona depenia, via arrendament, del Museu Industrial i Marítim de Gal·les. La seva situació estratègica, en el cor mateix de la badia, va fer pensar en la possibilitat de construir un gran espai públic catalitzador del desenvolupament futur de la zona.Objecte de la intervenció
Després de la millora de la connexió de la ciutat, al nord, amb la badia, al sud, a través d'una nova avinguda que reprodueix la direccionalitat de l'antic moll est, reestructurar l'espai de l'antiga dàrsena com a punt d’acollida de visitants al mar i com a espai principal de la badia va esdevenir el primer objectiu. Congelar la memòria del lloc a través de la conservació de la singular forma de la dàrsena en el nou espai públic a construir, i crear un espai de dinamització cultural, turística i comercial que fos apte per a la celebració d’un ampli ventall d’esdeveniments, foren algunes de les bases de partida d’aquesta intervenció.Descripció
El projecte per a la conversió de la vasta esplanada existent a l'indret de l’antiga dàrsena en una gran plaça de benvinguda es va concretar en la reconstrucció i geometrització de la forma original del vas, de manera que el gran espai oval, deprimit en relació amb la cota de l’avinguda que enllaça la badia amb la ciutat, servís de transició entre els diferents nivells de l’entorn immediat.D’una banda es va construir un terra de formigó reforçat de pendent suau descendent vers el mar i el moll-passeig, que es va condicionar de nou, a tocar de l’aigua. Amb la disposició eventual de milers de palets modulars de fusta de noguera tractada fixats a la base de formigó per assegurar-ne l’estabilitat en cas de possibles inundacions de la plaça, es va aconseguir una superfície soferta per a diferents activitats i alhora fàcil de desmuntar per a esdeveniments especials o per fer-ne el manteniment. Sota aquesta tarima de fusta, les instal·lacions i serveis tècnics integrats en canalitzacions a la plataforma inferior són directament accessibles per a les operacions de reparació.
A ambdós costats de la plaça, unes escales permeten creuar-la àgilment, alhora que es converteixen en grades ocasionals o bancs correguts per al descans i la reunió. Al peu d’aquests flancs esglaonats que participen del joc de pendents de la base de formigó s’han disposat torres d’il·luminació de nou metres d’alçada i un metre de diàmetre que, talment una columnata exempta, emfasitzen la majestuositat de la plaça i ajuden mentalment a la reconstrucció geomètrica de l’espai en dramatitzar-ne la forma. Al sud de la plaça, un nou pont d’acer al coll de l’antiga dàrsena, on en altres temps es trobaven les velles comportes del moll, uneix les anteriors ribes est i oest del front litoral i en millora l’accessibilitat general. Al nord, una torre-escultura d’aigua significa i puntua l’ingrés al nou espai i al conjunt de nous recorreguts pel port.
Valoració
Terraplenats el vas i el moll d'un quilòmetre de llarg ja des dels anys seixanta, i tenint en compte l'estat de l'indret l'any 1992, el projecte, per bé que es fa difícil imaginar-li una altra forma, hauria pogut optar per concretar-se al marge de les traces de l'antiga dàrsena. Per contra, l'actuació realitzada recupera unes traces perfectament llegibles i en fa la seva millor gala, de manera que aquesta decisió primera es converteix en un dels punts forts del projecte. El resultat és una plaça formalment nascuda dels usos i activitats prèvies, però emparentada amb magnífics exemples paradigmàtics de places ovals de la tradició arquitectònica.Els suaus pendents de la base de formigó i el seu color gris general, que la destaca dels altres elements, semblen recrear el comportament fluid de l'aigua, vella presència, senyora del lloc. El projecte comporta finalment un espai guanyat, diàfan i versàtil, que inaugura connexions abans inexistents i de nous recorreguts, practicables per tothom, a la badia de Cardiff.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
