Estat previ
El riu Besòs és un dels elements territorials que configuren l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un riu fortament alterat per l’acció humana, la conca del qual suporta una població de més de dos milions d’habitants. La pràctica totalitat de la seva aigua prové del transvasament des d’altres conques hidrogràfiques, i en el seu curs baix es destina primordialment a l’ús industrial i urbà. El darrer tram del riu fou canalitzat l’any 1962, després d’una avinguda catastròfica que va significar a posteriori la construcció d’un canal central d’aigües baixes dins d’una llera de 130 m d’ample confinada entre dos murs de formigó de 4 metres d’alçada. D’ençà de llavors la marginalitat del llit fluvial d’aquest riu deficitari necessitat d’aportacions externes i amb un fort caràcter mediterrani que suposa crescudes torrencials i cabals escassos la major part de l’any, no ha fet sinó avançar amb la urbanització dels seus entorns i l’existència de nombrosos contactes no resolts amb la ciutat, a ambdues vores en el seu últim tram. Aquests factors han fet que la llera fluvial s’anés reduint progressivament amb la consegüent pèrdua de capacitat hidràulica del riu i la precarització del seu ecosistema, ja de per si fràgil i vulnerable.Objecte de la intervenció
La situació de degradació ambiental i els seus efectes negatius per a la població, que instà repetidament les administracions a buscar-hi solucions, van desembocar en un acord institucional l'any 1995 entre diferents municipis. Els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, decidiren iniciar un seguit de programes i accions emmarcades en un projecte unitari d'actuació per a la recuperació de la conca hidrogràfica dirigit pel Consorci per a la Defensa del Riu Besòs.El projecte per a la recuperació mediambiental del tram final del riu, integrat en aquest pla més ampli conjuntament amb una sèrie d'intervencions específiques per a aquest tram –9 km riu amunt des de la desembocadura, incloent-hi la seva àrea de influència–, pretenia no només la millora de la qualitat ambiental i paisatgística i l'increment de la capacitat hidràulica del riu, sinó també una millora integral de la llera i els seus entorns que possibilités l’aprofitament per al lleure col·lectiu de certes zones del llit fluvial i afavorís el retrobament dels habitants amb el curs d’aigua. La concessió, l’any 1996, d’ajudes econòmiques del Fons d’Infrastructures per a la Millora del Medi Ambient dels Fons de Cohesió de la Unió Europea significà l’impuls definitiu a la viabilitat econòmica del projecte i l’inici d’un procés llarg i complex.
Descripció
La primera fase del projecte, executada en la seva totalitat, abastà una longitud de 6'2 km, des de la confluència d’un afluent –el riu Ripoll– fins al Pont del Molinet. La segona fase, encara pendent d’execució, comportarà finalment la recuperació i naturalització de l’àmbit de la desembocadura. La intervenció duta a terme en la primera fase s’ajustà diferenciadament a les característiques específiques de cada una de les zones del riu, que es modelitzà en diferents subtrams. A grans trets es definiren dues grans àrees d’actuació. Una en un primer tram riu amunt en un entorn poc urbanitzat i l’altra en un segon tram marcadament més urbà.En el primer tram, a fi i efecte d’afavorir la recuperació ambiental del llit, s’optà per la naturalització del curs fluvial; es creà un canal central d’aigües baixes sinuoses gràcies al qual les aigües permanents circulen en un llit meandrificat que potencia la diversitat d’hàbitats fluvials i afavoreix l’estabilitat del conjunt. Per tal de recuperar l’ecosistema fluvial, totalment desaparegut en aquest àmbit, es configuraren 10 hectàrees de zones humides als marges laterals del llit del riu per al tractament terciari de les aigües residuals procedents de la planta depuradora de Montcada, de manera que aquestes aigües passessin a incorporar-se al cabal principal després d’aquest tractament natural que evita en bona part els problemes de males olors i minimitza la presència d’insectes.
En el segon tram, aquest tractament de les aigües s’implantà igualment al marge dret, inaccessible des de la vora a causa de l’efecte barrera que suposa la presència de diferents infraestructures metropolitanes d’accés a la ciutat central, mentre que al marge esquerre es crearen 13 hectàrees de prats verds accessibles mitjançant la construcció de rampes adossades tangencialment a l’alt mur de formigó existent. Aquestes rampes, de secció variable i creixent dimensionalment vers la llera, afavoreixen la sensació de proximitat del llit fluvial des de la cota superior urbana, on, paral·lelament al riu, es construí un nou passeig de ribera que integra els accessos al parc i inaugura una nova relació entre la ciutat i la llera fluvial, subratllada per les perforacions que suposen les rampes al mur de contenció lateral. A la zona del parc, per tal de mantenir la làmina d’aigua en èpoques d’estiatge i augmentar alhora la seva capacitat hidràulica, el canal central d’aigües baixes s’amplià de 20 a 50 metres i s’hi instal·laren 5 preses inflables que es desinflen automàticament en cas d’avingudes. A part de millorar l’aspecte del curs d’aigua, les preses representen la natural configuració de llacunes que afavoreixen l’autodepuració de l’aigua. El projecte incorporà les mesures de control i alerta hidrològica necessàries per a la ràpida evacuació dels usuaris del parc en cas de crescudes i/o risc d’inundació. Al mateix temps s’instal·laren diferents dispositius de senyalització, avís i prohibició explícita de determinades activitats segons el pla d’usos i el pla d’emergència confeccionats prèviament arran de l’obertura al públic del nou Parc Fluvial del Riu Besòs.
Valoració
Aquest projecte, sorgit de la preocupació ciutadana i altament participatiu en les seves fases prèvies, ha representat la col·laboració entre diferents administracions locals i la implementació de solucions ambientals i hidràuliques pioneres en la seva aplicació als sistemes fluvials. Sorgit després de nombrosos estudis previs i proves pilot de caràcter multidisciplinari que han representat un alt grau de cooperació entre diferents àmbits professionals, ha aconseguit la restauració d'un element natural d'interès territorial –l'estat del qual té implicacions per a tota la regió metropolitana– compatibilitzant l'actuació amb la realització d'un nou parc públic que ha acostat els residents locals a un riu al qual tradicionalment havien donat l'esquena i que se situa en vies de recuperació dels seus hàbitats naturals.La millora de les condicions ambientals de l'aigua i l'increment de la biodiversitat, condició necessària per a la posada en valor de l'espai fluvial, ha representat la millora de les condicions de vida dels habitants dels barris a ambdós costats del riu i la minimització de l'efecte barrera que aquest suposa, gràcies a la millora de l'accessibilitat general d'una zona que guanya un entorn verd per al lleure i la socialització.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
