Estat previ
Durant els anys setanta, l'enderroc d'una fàbrica tèxtil anomenada Can Mulà va comportar el sorgiment d’una gran esplanada buida al centre de Mollet. Es tractava d’un espai rectangular de gairebé dues hectàrees de superfície, amb una topografia sensiblement plana i delimitat pel carrer de Burgos i l’avinguda de la Llibertat. Durant anys l’esplanada va acollir, per la seva centralitat i bona comunicació, el mercat setmanal de la ciutat que, mancat d’un edifici permanent, desapareixia per complet un cop es recollien les parades.Objecte de la intervenció
No és habitual que a una ciutat consolidada se li presenti una oportunitat semblant per replantejar de bell nou el seu centre històric. L'Ajuntament de Mollet del Vallès es va decidir a aprofitar-la l'any 1991, endegant un projecte de centre urbà multifuncional que comprenia un mercat de proveïments, habitatges, oficines, comerços, aparcaments, i la nova seu del consistori.Descripció
Aquesta gran diversitat d'usos i tipologies es conjuga formant una unitat urbana que s’estructura entorn d’un gran espai públic obert i permeable a la resta de la ciutat. L’espai públic central queda delimitat per un mercat municipal, un gran bloc lineal mixt, la seu de l’Ajuntament i quatre torres d’habitatge. El nou mercat municipal tanca el complex pel nord-est i es resol amb una gran coberta corba de 40 metres de llum que li atorga un caràcter representatiu i unitari, en correspondència amb la importància de la seva funció pública. Al costat nord-oest, el bloc lineal mixt té un front que, amb més de 100 metres de llargada i dotze plantes d’alçada, ressegueix el carrer de Burgos. La seva planta baixa és permeable i comunica l’espai públic central amb el parc de Can Mulà, situat a l’altra banda del carrer. A més d’habitatges, aquest edifici allotja les oficines del nou ajuntament. L’edifici més representatiu d’aquest ajuntament tanca el complex pel seu costat sud-oest i està comunicat amb les seves oficines per una connexió subterrània. Per fi, el costat sud-est del complex queda delimitat per quatre torres d’habitatge iguals, que tenen nou plantes d’alçada. Les torres estan separades respectivament per intersticis de 20 metres d’amplada que comuniquen l’espai central amb el casc antic de la ciutat.L’espai central de l’illa està concebut com una miscel·lània d’arquitectures de petita escala que guarden íntimes relacions amb els baixos de tots els edificis i reposen sobre una gran llosa que cobreix un centre comercial subterrani. Aquestes petites construccions fragmenten l’espai públic central, atenuant l’impacte dels grans edificis que l’envolten i donant-li una escala propera al vianant. Es tracta de nou edificis aïllats i cúbics, de 8 metres d’amplada, vuit més de llargada i dues plantes d’alçada. Allotgen usos comercials i generen, als seus intersticis, una sèrie fluïda de petits racons que recorden els espais públics d’un casc antic.
Valoració
D'aquesta manera, a Can Mulà es produeix una intersecció màgica entre dues escales urbanes. D'una banda, les grans dimensions dels edificis que componen el complex l'acorden de manera contemporània amb la resta de la ciutat i li donen el pes específic que li correspon. De l'altra, el laberint d'espais públics interiors li confereix una escala humana pròpia de la ciutat mediterrània. Aquest caràcter mediterrani es veu reforçat per la densitat, la cohesió i la complexitat formal i funcional del complex.Mònica Oliveres
[Darrera actualització: 14/04/2020]
