El corresponsal a l’Orient Mitjà explica per què creu que és necessari l’espai públic, subratllant la predisposició democràtica que implica. Comenta també la impossibilitat que té Internet de ser un autèntic espai públic i tria els mercats com el seu espai públic preferit.

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Patrick Cockburn al maig del 2015, quan el periodista irlandès va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per impartir-hi la conferència «La guerra i l’Estat Islàmic», dins el cicle «Les idees i el món». Cockburn explica que, al seu parer, és essencial tenir un lloc on poder-se trobar, «on la gent senti que pot anar-hi fàcilment», encara que «cada cop hi ha menys espais on això passi».

Al seu parer, que hi hagi espais públics implica una certa predisposició cap a la democràcia. Per enfortir el seu argument, insinua que, si els habitants de Damasc i Bagdad haguessin pogut interactuar de manera més segura i haguessin pogut intercanviar idees a l’espai públic, segurament les situacions corresponents haguessin pres un altre camí.

D’altra banda, el periodista irlandès apunta també que, per a ell, Internet no és un autèntic espai públic tal com ho és el físic, a causa sobretot de la seva qualitat anònima. Seguint amb la xarxa, exposa també la paradoxa que, tot i ser un espai on s’hi pot acudir per trobar diferents opinions, acaba sent una caixa de ressonància per a diferents grups. Aquests, creu, hi accedeixen per trobar-hi opinions molt semblants a la seva, i acaben pensant que tothom pensa com ells.

A l’hora d’escollir un espai públic preferit, Cockburn s’inclina pels mercats, els quals admira per «la seva pròpia vida, per la quantitat de gent que hi compra i hi ven coses, que hi queda,que hi parla i que hi menja». Els mercats, als quals gairebé sempre acut quan visita algun lloc, sempre hi són, encara que no hi hagi electricitat o les botigues habituals no estiguin obertes: «trobem mercats fins i tot en les situacions més complicades».