El sociòleg i urbanista reflexiona sobre què és l’espai públic i que cal interpretar-lo com un tot dins una xarxa àmplia. L’espai preferit de Burdett és al nord d’Itàlia i es tracta del carrer principal de Vincenza una tarda qualsevol plena de passejants.

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Richard Burdett el juliol de 2015, quan va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en motiu de la seva participació al debat «La ciutat possible: entre l’urbanisme i la democràcia», juntament amb Diane Davis i Teresa Caldeira, emmarcat en el cicle «La ciutat possible», organitzat en col•laboració amb el Social Science Research Council de Nova York, on també hi van participar Richard Sennett i Ira Katznelson els dies 2 i 3 de juliol de 2015.

En aquesta entrevista, el sociòleg de la London School of Economics explica com es defineix l’espai públic. Com a urbanista, defuig la concepció que l’espai públic sigui per si mateix, més enllà dels edificis i els elements que el composen. Per a Burdett, «és la cola que ajunta tota una sèrie d’edificis, usos, gent i activitats». Així, comenta que no pensa mai en un espai concret definit per certs eixos i límits, sinó en l’espai com a tot, inclòs en una xarxa més gran.

Pel que fa el seu espai preferit, Richard Burdett pensa en «connectors que la gent no només fa servir per anar d’A a B, sinó anar més poc a poc» i es trasllada al nord Itàlia, a Vincenza, per parlar del seu carrer principal, un espai atapeït de botigues i cafès, que es troba ple de gent a mitja tarda. La ciutadania hi surt buscant un particular aire que frega agradablement la pell. Burdett considera que un lloc d’aquest tipus té les característiques necessàries per a ser un bon espai públic i cita a Sennett per explicar perquè aquest espai és agradable: «Pots permetre’t estar sol entre la multitud i realment sentir un gran plaer d’aquesta experiència col·lectiva».