El geògraf català reivindica la ciutat com a projecte col·lectiu i de com pot ser útil a l’hora de millorar la qualitat de vida de les persones. Reivindica també pensar l’espai públic a escala metropolitana i els espais recuperats amb connotacions col·ectives.

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Oriol Nel·lo al novembre del 2012, quan va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar en la conferència «De l’anàlisi del territori al govern de la ciutat» de Francesco Indovina. Nel·lo proposa la ciutat com un antídot contra la segregació, que es basi en la noció de «construir espais que, certament, no transformin radicalment les condicions socials, però que ajudin a superar alguns dels efectes del nostre sistema econòmic i social». 

És a dir, proposa «millorar les condicions de vida objectives de la gent a curt termini i poder també afavorir, així, canvis més profunds que afectin les bases estructurals». L’instrument per fer-ho ha de ser un domini públic que vagi més enllà dels carrers i les places: aquest ha de ser dotat també d’equipaments i serveis, entre d’altres, que són els que confereixen a la ciutat un caràcter col·lectiu i integrador, no privatiu.

El geògraf parla, també, de les urbanitzacions de les ciutats metropolitanes, les quals no tenen els serveis urbanístics bàsics: paviment als carrers, aigua ni clavegueram. Per fer-los-hi arribar, sosté que cal fer-ho pensant a escala metropolitana: «hem d’escapar-nos d’aquesta noció que l’espai públic només pot ser la plaça central del poble», és a dir, cal referir les urbanitzacions no només a l’espai públic dels nuclis municipals, sinó també a l’àrea metropolitana.

Finalment, Nel·lo enumera un seguit d’espais públics preferits que comparteixen una mateixa característica: espais recuperats amb una connotació col·lectiva al darrere, ja sigui a causa d’una lluita veïnal o mitjançant plans com la Llei de Barris catalana.