El sociòleg i filòsof reflexiona sobre la glocalització (híbrid de les paraules globalització i localització) que pateix el món, i reivindica cooperar i crear nous camins sobre els quals es pugui construir una vida millor.

Espais Compartits va enregistrar aquesta conversa amb Zygmunt Bauman al març del 2013, quan el sociòleg va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per impartir una conferència anomenada «L’educació», emmarcada dins el cicle «En comú». Bauman explica que el món viu un fenomen de glocalització –híbrid de les paraules globalització i localització–, la qual fa perdre la importància dels llocs a la vegada que n’augmenta el significat.

És a dir, observa que, mentre abans la distància aportava seguretat –a causa del fet que viatjar donava inseguretat–, en el món actual ja no és una garantia d’aquesta, com tampoc un inconvenient per mantenir relacions socials. Per aquesta raó, el significat dels llocs ha augmentat per causa de la seva familiaritat: t’hi pots identificar –«això és casa meva, allà on puc fer alguna cosa»– davant la incertesa d’influència individual en els esdeveniments a escala global.

És per això que ell reivindica cooperar i fer les coses junts, crear nous camins sobre els quals altra gent pugui construir una vida millor. Agafant d’exemple dos moviments italians, l’Slow Food i el Cittaslow, reivindica el «fer una nova versió de nosaltres mateixos per tornar a fer els llocs: primer posa les coses en ordre i, després, tindràs un món més amistós i confortable».

Seguint aquesta lògica, el sociòleg polonès reivindica com a espai públic la importància de l’offline davant la vida cada cop més online que portem. Aquesta última situació ens fa creure que és més convenient i confortable, ja que és més ràpida i la creiem més sota el nostre control –podem crear vincles i abandonar-los més fàcilment–. Ara bé, l’offline, recorda, ens aporta «profundes necessitats: la d’estar junts, riure, l’amistat...», les quals seria un greu error equiparar o deixar en segon terme davant les relacions online. «El centenar d’amics que tinguis al Facebook no poden ser uns substituts d’aquells veritables cinc amics que tens offline».