L’arquitecte català posa en dubte que la ciutat europea sigui més compacta que la nord-americana i reivindica combatre el monopoli de l’automòbil a les ciutats disperses.

Enric Batlle es va entrevistar amb Espais Compartits al maig del 2012, en el marc de la seva participació en el documental Europa Ciudad, coproduït pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la televisió pública espanyola.

L’arquitecte posa en dubte que la ciutat europea sigui més compacta que la nord-americana: «s’ha sublimat la idea que la ciutat europea és una ciutat compacta», ja que «les ciutats europees també han inundat la perifèria i costaria arribar a diferenciar-les de certs models nord-americans».

La diferència entre la ciutat compacta i la ciutat dispersa rau, segons ell, en com són els seus límits i en com es relaciona amb els espais ―naturals, agrícoles o pseudoocupats― que ocupen les perifèries. En aquest sentit, comenta que la ciutat dispersa «ha basat la seva relació amb la perifèria a través de l’automòbil», cosa que ha comportat que l’espai públic estigui monopolitzat per aquest i que s’hagi convertit en gairebé l’únic sistema de circulació possible.

D’aquesta manera, reivindica que «l’espai públic ha de trobar la proporció que cada un dels modes de circulació pot ocupar», i posa èmfasi que cal donar més protagonisme als modes lents de circulació: caminar, la bicicleta o el transport públic.